No vam dormir gaire al refugi Gnifetti. La calor humana que hi havia la petita habitació amb 16 de nosaltres dintre va fer que fos segurament la nit més calurosa de l'estiu, a 3650 mts!!
L'alçada també va fer de les seves en alguns de nosaltres i col.laborà a la mala nit.
Alguns ja havien decidit que no pujarien avui. Havien complert el seu objectiu i estaven prou satisfets. Els altres, tot i la son, toca diana, esmorzar i començar a caminar a les 5,30h.
La fresca del matí ens acaba de despertar i ens deixa començar a pujar amb millors condicions que ahir. A més la neu és força més dura i ens falicita el pas. Seguirem el programa i anirem per la ruta normal.
Les cordades les fem en grups de dos o tres en funció de l'afinitat i la forma física, i l'objectiu és fer almenys el Zumteinspitze (4563m), i si la cordada està en forma continuar carenejant i fent quatremils. Ja ens reunirem a la tornada.
Avui faig cordada amb la Enri, el primer objectiu és arribar al Coll de Lyz (4151 mts), un espai que pot ser tan bucòlic com infernal, segons el temps que hi faci. És un gran coll que ens obre a tota la vesant del Glaciar Rosa i a unes grans vistes de molts dels quatre mils del massís, però per ser tan obert també el fa exposat al vent. Tenim sort i fa un dia esplèndid.
Ja veiem els que poden ser els nostres dos objectius del dia, a l'esquerra el primer, el Pic Zumstein (4563m), i a la dreta el que seria pels italians la Punta Gnifetti, pels alemanys el Signalkuppe, i on dalt hi ha el refugi més alt dels Alps, el refugi Margherita (4554 mts). Tot un embolic de noms per aquests dos cims tan sobris.
Un cop assimilat tot el que ens ha obert el Coll de Lyz, ens queda seguir el camí; un gran flanqueig per la capçalera del Glaciar Rosa ens porta a l'ampla pala que acaba en el coll Gnifetti que separa els dos cims explicats a dalt. Durant el flanqueig haurem deixat a la nostra dreta la Punta Parrot (4436m) i el Ludwigshohe (4341m).
Un cop al Coll Gnifetti (4464 mts) deixem les motxil.les per fer la piràmide cimera del Zumstein. Abans hem menjat i begut, i només ens emportem el Gore i la càmera per les fotos de rigor. Aquí dalt qualsevol estalvi de pes és d'agraïr.
L'aresta de neu que porta fins el cim no és difícil, nomès una mica aèrea en algun tram i es pot complicar una mica en cas de vent. En 15 minuts som dalt, tot just 100 mts de desnivell.
Just a l'arribar al cim trobem davant nostre la Punta Dufour (o Dufourspitze, de 4634m), el pic més alt del massís. Sembla que el tenim a tocar però el desnivell que hi ha entremig el fa insalvable avui per nosaltres.
Les vistes des d'aquí són impressionants. Avui la muntanya ens ha estat amiga i ens ha permés gaudir-ne.
Ens veiem animats i amb forces per fer la Punta Gnifetti. Ens atrau veure com és el refugi més alt dels Alps. Tornem a baixar , travessem l'ampli coll Gnifetti i després de tornar a deixar el material encarem la pendent pala que ens portarà a la famosa "Capanna (cabanya) Margherita".
Fotos de rigor, i ara si que sembla que el cap comença a queixar-se, fa hores que estem en alçada i toca baixar.
Però a mitja baixada veiem que els companys s'han reunit a la Punta Balmenhorn (4167 m), considerada també un quatre mil, encara que sigui només un turó de roca, de 20 mts. l'ascensió del qual es fa amb una corda i unes escales de ferro. A dalt hi ha el Cristo delle Vette i el Bivacco Giordano.
La neu escalfada pel Sol ens fa patir gairebé més de baixada que de pujada. Sembla que ens hagin convidat a fer uns "tragus" de lo inconsistent que és. Baixem a trompicons, però ja se sap... baixar, baixa qualsevol (per dir-ho finament i no com la dita).
Per acabar, ens falta rematar-ho amb la desgrimpada que hi ha fins prop de la Punta Indren. Tanta neu que hem xafat fa que ens vingui de gust de tocar roca.
Per sort ja arribem.
Descarega't el track al Wikloc:
