Les tres, hora de marxar cap a Amitges després de sortir de l'oculista.
Tinc una conjuntivitis de cavall, el que passa és que nomes en un ull, el metge no sap perquè, que lo normal és que sigui en els dos, diríem que, encara que sigui forta, tinc una conjuntivitis a mitges.
Per cert, a mitges és la via que anem a fer: mitja Cerdà Pokorsky i mitja directíssima, res, que total ens porta al cim de l'agulla inferior.
Foto 1: Vista al capvespre de les Agulles des del refugi
Foto 2: Agulla inferior en primer terme amb la via feta: Cerdà Pokorsky - Directíssima
Foto 1: Panoràmica just a peu de via
Foto 2: Bonic diedre del segon llarg, ben protegit amb pitons
Foto 3: Final del segon llarg
En fi, que mig borni d'un ull hem fet, a mitges amb el Pep aquesta ascensió, ni una primera, ni molt llarga, ni molt difícil, .... sembla tot a mitges!
Fins i tot la info la faig a mitges perquè ja surt molt ben explicada en una ressenya del Madteam, que és d'on l'hem tret nosaltres.
Això sí l'hem gaudit com nens petits i això ja no ens ho treu ningú.
Avui la muntanya ha tornat a estar amiga!!!
Foto 1: El Pep preparant el seu trípode "ultralleuger" per la foto de cim
Foto 2: La foto
Foto 3: Preparant el primer ràpel
Camí més curt del refugi a peu de via.
Dades de l'escalada:
Via: CERDÀ POKORSKY - DIRECTÍSSIMA, 120 mts
Dificultat: V+
Condicions: Reunions equipades amb parabolts, alguns pitons sobre tot en el segon llarg
Material: 8-10 cintes express (algunes llargues), friends, Bagues o cordinos per merlets, material per ràpel
Llarg 1: V+
Llarg2: V
Llarg 3: III+, bastant herbós
Llarg 4: IV
Larg 5: V
Per cert, he tornat sense conjuntivitis!
Un altre "per cert": Penjo a la pàgina del Luckiluk l'aproximació fins el refugi perquè és una excursió que per si sola ja val la pena.
Ah! la cervesa del final no l'hem fet a mitges, una cad'un, i ben gran!
Pep i Lluís
3 comentaris:
Vaya!!! lo de la cervesa del final no m'ho habieu dit!!! si ho hagués sabut potser si que hauria fet l'extra i deixar el bar a les nenes per un parell de dies... je je...
M'ha agradat molt, tot i que prefereixo més el tema de l'aproximació que el de l'escalada... Enhorabona i records al Pep i la family.
Eiii, m'ha costat coneixer-te, sort de la pista del bar, jeje.
Ja t'ho deia que t'ho perdies, a veure si t'apuntes algun dia!!
Un bon entrenament per empreses més importants !
Publica un comentari a l'entrada