Breithorn amb esquis de muntanya

Breithorn 4.165 mt. Esquiada agradable als alps italians amb vistes sempre del Cerví (Matterhorn) i que ens ofereix una ascensió a un quatre mil assequible.

Es pot començar la ruta a Cervínia (Itàlia) mateix, a 2.000 mts., o bé pujar amb telefèric fins al Plateau Rosa, a 3.480 mts i començar d'una manera suau per vora les pistes suïsses de la gelera.

Al cap de poca estona t'ajuntes amb la traça que ve del telefèric suïs (Matterhorn glacier paradise) que puja de Zermatt i arriba al Petit Cerví, a 3.883 mts. En aquest punt, també hi ha un refugi molt ben acondicionat per passar-hi la nit i començar la ruta al Breithorn a punta de dia, descansat i amb només 265 mts de desnivell fins al cim.

Tal com es veu en la foto el Breithorn sempre ens queda a l'esquerra, per així evitar la gelera i les esquerdes del seu glaciar. Aquest primer tram és quasi planer, anem a buscar la mica que llom que fa aquest altiplà tot fent una curva àmple d'uns 500 metres i fins a situar-no de cara al Breithorn.

Arribat en aquest punt, si tiressim a la dreta podriem anar a fer dos pics emblemàtics: el Castore (4.228 mts) i el Liskamm (4.527 mts.), i cap a l'esquerra ja veiem la traçada marcada per anar al Breithorn.

Pugem 150 metres de desnivell fent ziga-zaga, el cim ens queda de cara (mirant cap el nord).
En aquest punt ens treiem els esquís i continuem els últims 100 metres amb granpons, ens emportem els esquís per la baixada. El camí flanqueja cap a l'esquerra per sota el cim i en direcció al Cerví (una vista espectacular).

Davant nostre hi havia pujat algún alpinista amb esquís i ganivetes, també era una opció viable i fins i tot, pels més agosarats, es podia fer amb esquís i les pells de foca. Cadascú que valori el seu grau de risc i prengui la decisió que cregui més oportuna. La veritat és que amb els esquís penjats a la motxilla i amb els grampons als peus vem pujar com dos ministres. Fins hi tot vem tenir temps de tirar-nos fotos.

Arribem al cim per l'aresta esquerra, el camí està molt ben marcar i deixant de banda que estem a més de 4.000 mts, l'ascensió no té cap mena de complicació.
Un cop al cim, ens fem les fotos de rigor, amb unes vistes magnífiques cap al Cerví (a ponent) i el Dufourspitze (Monte Rosa 4.634 mts) al nord.

Són les tres del migdia, la neu està bastant dura encara. El Pep Pujol decideix baixar esquiant i el Sergi baixa un desnivell de 100 mts amb els grampons, però de seguida també es posa els esquís.

L'Àngel i l'Agustí ja ens estaven esperant a l'alçada de 3.900 mts, punt on vem agafar les pistes d'esquí Suisses i després les Italianes per baixar fins a Cervínia.
La baixada, també espectacular.

Ruta recomanada per agafar experiència en cims de més de quatre mil metres, adaptar el cos a treballar en alçada i a experimentar noves sensacions. És un cim bastant segur, que en cas d'emergència, amb un moment ets a les pistes d'esquí de Zermatt i Cervínia i demanar ajuda si fos el cas.

Cervínia de nit

I com diu una dita: "la cabra sempre tira cap a la muntanya".