Ruta complerta des del Berguedà on combinem un troç a peu, un altre amb esquí de muntanya i una canal, aquest cop la Directa Estrès.
Això vol dir que cal carregar tots els trastos d'esquí de muntanya i d'alpinisme, i intentar al mateix temps la motxil.la pesi poc.
De totes maneres, el temps fins a peu de canal no varia gaire que des d'Estana a qualsevol de les canals de la zona, doncs fins a peu de la Directa estrès hi vàrem estar 2 hores justes.
Segons on comenci la neu farem més o menys metres de desnivell a peu. Deixem el cotxe al Clot de la Jaça, a uns 1800 mts., i aquest cop va tocar fer-ne uns 350 mts. No oblidem que la primera ascensió es fa per la cara sud del Cadí, per tant la neu sol començar força amunt.
Un cop amb els esquís als peus toca primer fer una zona bastant dreta que poc a poc es va aplanant fins acabar a la carena del Cadí, just al Collet de Comabona. Nomès queda fer el Puig de la Font Tordera i allà ja treiem pells començant un descens suau i agradable fins el Pas dels Gosolans.
A partir d'aquest pas, entrem al vessant Nord de la Serra, més escarpat i delicat. El dia que hi vàrem anar, vam trobar moltes purges glaçades de dies anteriors que no et deixen esquiar amb gaire facilitat. De totes maneres és on sol haver-hi la neu amb millor qualitat.
Fem un gran flanqueig molt ràpid amb els esquís, que a peu sol ser bastant penós, i arriba un punt on tornem a posar pells per arribar a peu de la que inicialment havia de ser la canal del dia, la César August Torras. Però un cop allà, ens va atreure més una canal desconeguda per nosaltres que feia molt bona pinta. Ens va tibar més l'aventura. Després vam saber que era la Directa estrés.
A la foto de dalt, quan encara ens encaràvem a la C. A. Torras, al fons.
Foto inferior, just en el mateix punt trobem aquesta línia evident i en aquells moments desconeguda.
Una línia molt pendent i més llarga que la C. A. Torras, amb uns passos de gel o mixte de III. La ressenya diu que té 60º... la meva humil opinió és que en fa més.
Foto superior, començant la canal. On hi toca el sol es veuen les nostres traces que s'encaraven inicialment a la C. A. Torras.
Vam fer dues reunions ben protegides en els passos clau i d'allà cap amunt en ensamble, amb facilitat també de protegir-lo, sovint amb sortints de roca on no fa falta equipar-hi res.
En acabar la canal ens tornem a calçar els esquís i anem a buscar el camí per on haviem pujat, fem una baixada per neu podridota i després baixem a peu per una tartera molt agradable que ens facilita molt la baixada.
Material: Joc de tascons i friends, i una corda de mínim 35 mts.
El Pep i el Lluís
Això vol dir que cal carregar tots els trastos d'esquí de muntanya i d'alpinisme, i intentar al mateix temps la motxil.la pesi poc.
De totes maneres, el temps fins a peu de canal no varia gaire que des d'Estana a qualsevol de les canals de la zona, doncs fins a peu de la Directa estrès hi vàrem estar 2 hores justes.
Segons on comenci la neu farem més o menys metres de desnivell a peu. Deixem el cotxe al Clot de la Jaça, a uns 1800 mts., i aquest cop va tocar fer-ne uns 350 mts. No oblidem que la primera ascensió es fa per la cara sud del Cadí, per tant la neu sol començar força amunt.
Un cop amb els esquís als peus toca primer fer una zona bastant dreta que poc a poc es va aplanant fins acabar a la carena del Cadí, just al Collet de Comabona. Nomès queda fer el Puig de la Font Tordera i allà ja treiem pells començant un descens suau i agradable fins el Pas dels Gosolans.
A partir d'aquest pas, entrem al vessant Nord de la Serra, més escarpat i delicat. El dia que hi vàrem anar, vam trobar moltes purges glaçades de dies anteriors que no et deixen esquiar amb gaire facilitat. De totes maneres és on sol haver-hi la neu amb millor qualitat.
Fem un gran flanqueig molt ràpid amb els esquís, que a peu sol ser bastant penós, i arriba un punt on tornem a posar pells per arribar a peu de la que inicialment havia de ser la canal del dia, la César August Torras. Però un cop allà, ens va atreure més una canal desconeguda per nosaltres que feia molt bona pinta. Ens va tibar més l'aventura. Després vam saber que era la Directa estrés.
A la foto de dalt, quan encara ens encaràvem a la C. A. Torras, al fons.
Foto inferior, just en el mateix punt trobem aquesta línia evident i en aquells moments desconeguda.
Una línia molt pendent i més llarga que la C. A. Torras, amb uns passos de gel o mixte de III. La ressenya diu que té 60º... la meva humil opinió és que en fa més.
Foto superior, començant la canal. On hi toca el sol es veuen les nostres traces que s'encaraven inicialment a la C. A. Torras.
Vam fer dues reunions ben protegides en els passos clau i d'allà cap amunt en ensamble, amb facilitat també de protegir-lo, sovint amb sortints de roca on no fa falta equipar-hi res.
En acabar la canal ens tornem a calçar els esquís i anem a buscar el camí per on haviem pujat, fem una baixada per neu podridota i després baixem a peu per una tartera molt agradable que ens facilita molt la baixada.
Material: Joc de tascons i friends, i una corda de mínim 35 mts.
El Pep i el Lluís
3 comentaris:
Lluís, m'ha agradat molt la idea, em sembla que algun dia et copiaré....
Aquests que teniu la mania de no sortir de la comarca també en feu de bones!
Jajaja... no és cap mania! és que entre feina i família no tenim gaire temps ... De totes maneres aviat penjaré un article "internacional" al luckiluk: El Padrons, Andorra-França ...jajaja.
Per cert, va ser la millor esquiada de l'any, i el dia 9 d'abril!
Quin estres que teniu! M’apunto a la teràpia!
Publica un comentari a l'entrada