Cadí: Canal del Cristall - Canal d'Estana

Avui farem una altra ruta pel Cadí, però sense neu, una ruta estival que ens permetrà conéixer algún racó d'interés que no es pot visitar gairebé mai a l'hivern.



El camí comença, com és habitual, a Estana. L'aproximació fins el Prat de Cadí es fa més lleugera que a l'hivern, doncs el material que portem a sobre és molt menys. Portem poca roba d'abric, una mica de menjar i, això sí, algun material per assegurar i rapel.lar.
Quan fas un recorregut amb una mica de dosi d'aventura sempre cal portar a sobre un mínim material que et permeti sortir-te de situacions imprevistes, per tant, en aquest cas carreguem amb dos cordinos de 8x30 m, un joc de tascons, alguna baga, arnés, rapelador i mosquetó de seguretat.
Al final hem deixat al cotxe els grampons i el piolet perquè no veiem prou neu des d'Estana com per fer-los servir. Decisió potser no prou encertada com veurem més endavant.

Un cop al preciós paratge de Prat de Cadí fem un descans i la respectiva sessió fotogràfica. Als pocs minuts ens encarem cap a la Canal del Cristall seguint les evidents marques blanques i grogues que ens hi porten. El camí és progressivament més pendent, i, encara entre els arbres, comencem a sentir les veus dels escaladors que ja s'enfilen per la roca de l'Ordiguer. Desapareixen els arbres i hi veiem dues cordades, ens cal vigilar sempre amunt perquè sovint els cauen pedres que van a parar ben a prop nostre.
Un cop dins la canal del Cristall el perill de les cordades desapareix, però ara cal anar amb peus de plom a la grimpada inicial per superar un ressalt, i tot seguit ens trobem neu que per sort no és gaire dura.




Un cop superada la part baixa de la canal desapareixen les dificultats però no el pendent, ara estem en mig d'una pujada força dura i penosa enmig de terreny pedregós, el camí es fa poc evident i arriba un punt que per tal de pujar més còmodes cal seguir les marques de pintura, doncs ens porten a pujar per una canal secundària de l'esquerra, que no es fa habitualment amb la neu de l'hivern. Aquest tram esquiva una part molt tarterosa i inestable fins que al caps d'uns 80-100 mts les marques ens tornen a la canal principal.





A aquesta alçada ja sóm prop d'un dels primers objectius del dia: l'anomenada Font del Cristall. És una cova on abans hi havia una petita bassa d'aigua glaçada durant tot l'estiu, però va baixar part del sostre i va tapar aquesta aigua, per tant ara és només una cova sense aigua. Això però, no li treu gens d'interés a aquest racó a 2.400 mts., també preciós.


Per arribar a la cova cal fer-ho per una feixa típica de les muntanyes calcàries on hi passa just una persona, i tant per sobre com per sota hi ha estimball de roca. Es recomana que mentre un s'hi aproxima vagi fent soroll per espantar els possibles isards que hi pot haver dins la cova, i no donar-te un ensurt just a l'entrada amb el conseqüent accident que podria ocasionar una caiguda des d'allà.



Fem sessió fotogràfica dins la cova i seguim un curt camí-grimpada que ens du a la part superior de la canal, abandonant ràpidament la cara nord.
Des dels lloms del vessant sud ningú dirira que aquesta muntanya és tallada com un formatge. Aquí el camí és còmode i suau i la vista espectacular quan mires cap els talls de roca que ofereix el Nord.

Ens encarem cap la Canal d'Estana i anem fent cops d'ull per tal d'esbrinar quin pot ser el camí més evident per Baixar-hi.
Segurament la Canal d'Estana és la més ampla de la serra del Cadí i té dues zones força escarpades, justament la part més alta, amb vàries opcions per baixar, i la part de baix de tot, totalment engorjada com si d'un barranc es tractés.
El camí més evident i fàcil és l'entrada que ofereix la part més baixa de la carena. Podem començar a baixar desgrimpant amb molt de compte perquè el terreny és inestable, però al final haurem d'acabar muntant un ràpel per superar un tram de roca de 20 mts, no vertical però si delicat.

Un cop superada aquesta feixa de roca inicial, trobem una ampla tartera que, si anem triant les zones de pedra petita es baixa molt còmodament.

A la part més baixa de la tartera hi trobem encara neu. Està en unes condicions ideals per poder-la baixar com si portéssim esquís. Baixades així fan molt fàcils les coses...
Ara ens aproximem a la part baixa, estreta, pendent i encara amb neu. Aquí és on haurien anat bé grampons i piolet.
Amb compte anem descendint fins arribar a la zona més estreta on hi ha un primer ràpel que seria molt més alt si no fos perquè la part baixa encara és plena de neu. Aquesta, però s'ha fos en els dos laterals de l'estreta canal i queda acumulada al mig com si fos una aresta que ens obliga a passar en algun tram fins i tot en pas de cavall.

Aquesta zona és la que fem més lenta, doncs al no portar grampons ens fa extremar les precaucions.

S'acaba la neu i arribem a un últim ràpel que serà el de sortida de la canal. Aquí hi ha instal.lada una corda poc recomanable tipus passamà, que tot i semblar nova si vens de dalt, no és aconsellable penjar-s'hi perquè a la part baixa frega fortament a la roca i està a les últimes. Si es trenqués, com que el camí baixa en diagonal et llençaria cap el buit. Per tant, ràpel obligatori!
Un cop hem sortit de l'estretor i la verticalitat de la canal, el millor per anar a buscar el Prat de Cadí és seguir barranc avall (ja no canal) fins a trobar un camí que el creua, que agafarem a l'esquerra i en pocs minuts serem al Prat.
Cal comptar mitja hora més de baixada fins el pàrquing on hem deixat el cotxe, i ja està, ja ens hem guanyat un bon dinar després de més de sis hores d'aventura.



Bon profit!



Màrius, Bernat, Carles i Lluís