El Bretihorn, de 4.165 mts., és un quatre mil molt assequible. Perquè? Doncs perquè la tecnologia alpina, suïssa, ens apropa molt i molt al seu cim, fins al punt que, si tens unes dosis d'alpinisme, "només" caldrà fer 400 mts de desnivell.
El només, entre-cometes, perquè l'alçada, l'entorn de glacera i el pendent que hi ha al final, el faran prou repte per a qualsevol poc avesat al món alpí.
És aquest el motiu pel qual hem triat aquest cim per a la iniciació. Ens encordarem dos adults i entremig les filles de 9 i 12 anys. Podrem tots plegats? Tenim un repte familiar.
Ens posem en situació, extret de la Viquipèdia:
El només, entre-cometes, perquè l'alçada, l'entorn de glacera i el pendent que hi ha al final, el faran prou repte per a qualsevol poc avesat al món alpí.
És aquest el motiu pel qual hem triat aquest cim per a la iniciació. Ens encordarem dos adults i entremig les filles de 9 i 12 anys. Podrem tots plegats? Tenim un repte familiar.
Ens posem en situació, extret de la Viquipèdia:
El Breithorn és una muntanya dels Alps Penins situada entre Itàlia i Suïssa, considerada una de les muntanyes de més de 4.000 metres d'alçada més fàcils dels Alps
La ruta normal (SSO) continua per sobre la glacera abans de pujar cap al cim per unes rampes de neu de 35º. Tot i les aparents facilitats, els alpinistes inexperimentats poden trobar-se amb serioses dificultats si no vigilen amb les esquerdes en la glacera de Plateau Rosà, les cornises o bé en cas de mal temps.
Per als alpinistes amb més experiència que volen un major repte, la travessa de la cresta del Breithorn és una bona opció.
Per als alpinistes amb més experiència que volen un major repte, la travessa de la cresta del Breithorn és una bona opció.
Abans de fer el cim hem fet ja una petita sessió de com portar grampons i piolet i com fer servir aquest últim en cas de caiguda, per tant ja anem amb una mínima preparació.
El fet d'encordar-nos ja ens és habitual gràcies a algunes algunes sortides que hem fet. Tot a punt pel repte.
Comencem d'hora. A les set del matí ja surt el primer telefèric i volem ser-hi puntuals. Si haguéssim dormit al refugi que hi ha al Klein Matterhorn no hauriem hagut de matinar tant, però també hauria encarit més la sortida. En aquest cas cal pensar en la multiplicació de les despeses per quatre.
Resum, toca llevar-se a les 5 al càmping de Tash, agafar el tren que porta fins a Zermatt i allà agafar el telefèric que ens pujarà al Klein Matterhorn. Tot un garbuix tecnològic i d'horaris, però que si no fos així seria molt més complicat i costós pel que fa a l'esforç que implicaria.
El Klein Matterhorn, o Petit Cerví, és la muntanya on va a parar el telefèric que puja des de Zermatt, punt final del trajecte i inici de l'activitat, tant per alpinistes, com per esquiadors que llisquen per la glacera que hi neix.
El cim fa 3.883 mts., i el telefèric arriba fins els 3.820 mts. És el telefèric més alt d'Europa. Acaba ben bé a la paret Nord de la muntanya, llavors mitjançant un túnel la travesses de cap a cap fins la cara sud, i vas a parar a les portes del refugi, el més comercial i sofisticat que he vist mai. A la planta baixa hi ha botiga de records, els lavabos i un bar. A la planta de dalt hi ha les habitacions.
A l'exterior del refugi els esquiadors es calcen els seus estris, i els alpinistes també. Surten tots cap el seu destí, però uns avall i els altres amunt, bé, si que hem de baixar una mica també, fins el Plateau Rosa.
I així, un cop "armats" amb piolets i grampons, i ben encordats, iniciem el repte.
Un cop aquí dalt, el paisatge ferèstec, vertical i pedregós de la cara nord, es converteix en suavitat de formes, tot blanc i arrodonit.
Les primeres passes són molt fàcils, baixar una mica, i després travessar la gran esplanada del Plateau Rosa, on hi cabrien uns quants camps de futbol, bastants.
Quan el pla deixa pas als primers graus d'inclinació, ja fa estona que caminem, és l'hora de treure'ns la roba que ens sobra i començar a mirar cap amunt. Hi ha força gent davant nostre i hi ha molt bona traça. A més, amb la neu recent no s'hi veuen esquerdes.
En començar l'ascensió en si, es nota l'alçada, que es manifesta en forma d'esbufecs sensiblement més forts. El pendent va sent cada cop més fort, i aquest arriba al màxim allà on el camí creua una feixa de roca. Arriba a 35º.
La neu tova d'avui no fa témer per una caiguda però si fos dura, caldria vigilar una mica més, sobre tot si t'acompanyen novells.
Les parades sovintegen cada cop més, el ritme va sent més lent cada metre que puges. La poca o nul.la aclimatació que hem fet tots els que pugem es deixa entreveure en forma de bufades i parades. Per sort el desnivell a salvar és poquet i en una hora i mitja des de la sortida ja arribem a dalt.
Per un moment, el llom final més o menys suau per on pujàvem s'aplana i es converteix en una petita i subtil aèria aresta que qui no hi està habituat pot sobtar-li (la Núria em diu: "Es que no es veu el terra!!"). En pocs passos la superes i en el moment on s'eixampla una mica ja ets al cim.
Ens felicitem i ens abriguem perquè hi bufa una mica de vent gèlid, ens fem algunes fotos i cap avall que ja es comença a tapar.
De fet, la meteo d'ahir ja anunciava calma fins a migdia i tot seguit donaria pas a núvols i possibles tempestes. L'hem clavat, fins al punt que uns companys del càmping que pujaven 10 minuts més tard que nosaltres van arribar al cim i ja no van veure res, tot boira.
El que és la baixada la fem prou ràpid, només interrompuda per les cordades que ens creuem, que, tal i com he dit, no és que avui sigui molt complicada la neu, però ningú vol sortir de la traça.
Quan baixes de fer un cim d'alçada és quan sovint et venen els mals, en arribar al Plateau ja hi ha algun de nosaltres que comença a tenir mal de cap. És qüestió de temps perquè al final en tindrem tots.
I amb tres hores ja tornem a ser al refugi del Klein Matterhorn. Tot i que no hem estat gaire estona és important dir que hi hem arribat prou cansats. L'alçada i els contrastos de calor i fred hi deuen tenir a veure.
Un cop al refugi prenem alguna cosa calenta i no s'acaba aquí. Els Suïssos han fet del lloc un punt d'atracció turística, amb diferents entreteniments per qui no sigui ni esquiador ni alpinista. Es pot pujar amb ascensor i unes poques escales dalt del Klein Matterhorn i contemplar les vistes impressionants. Es pot baixar amb un altre ascensor fins a posar-te sota la gelera que baixa del Plateau, i visitar una cova excavada al gel, i diferents ornaments i escultures. I, fins i tot pots fer una ascensió improvisada al Cerví..... (foto).
El retorn a Zermatt el fem amb una sèrie de telefèrics i telecabines, que si no hi fossin, segurament no ens hauriem atrevit a fer aquest cim.
Repte assolit. Felicitats Marta, Núria i Ares.
El fet d'encordar-nos ja ens és habitual gràcies a algunes algunes sortides que hem fet. Tot a punt pel repte.
Comencem d'hora. A les set del matí ja surt el primer telefèric i volem ser-hi puntuals. Si haguéssim dormit al refugi que hi ha al Klein Matterhorn no hauriem hagut de matinar tant, però també hauria encarit més la sortida. En aquest cas cal pensar en la multiplicació de les despeses per quatre.
Resum, toca llevar-se a les 5 al càmping de Tash, agafar el tren que porta fins a Zermatt i allà agafar el telefèric que ens pujarà al Klein Matterhorn. Tot un garbuix tecnològic i d'horaris, però que si no fos així seria molt més complicat i costós pel que fa a l'esforç que implicaria.
 |
| El telefèric apropant-se al Petit Cerví. Foto hivernal. |
El cim fa 3.883 mts., i el telefèric arriba fins els 3.820 mts. És el telefèric més alt d'Europa. Acaba ben bé a la paret Nord de la muntanya, llavors mitjançant un túnel la travesses de cap a cap fins la cara sud, i vas a parar a les portes del refugi, el més comercial i sofisticat que he vist mai. A la planta baixa hi ha botiga de records, els lavabos i un bar. A la planta de dalt hi ha les habitacions.
.jpg) |
| El Klein Matterhorn a la dreta i el Breihorn a l'esquerra. |
 |
| Es pot observar a la cara nord la caixa de recepció del telefèric, i la cara sud amb el refugi. |
A l'exterior del refugi els esquiadors es calcen els seus estris, i els alpinistes també. Surten tots cap el seu destí, però uns avall i els altres amunt, bé, si que hem de baixar una mica també, fins el Plateau Rosa.
I així, un cop "armats" amb piolets i grampons, i ben encordats, iniciem el repte.
Un cop aquí dalt, el paisatge ferèstec, vertical i pedregós de la cara nord, es converteix en suavitat de formes, tot blanc i arrodonit.
 |
| El Breithorn des del mig del Plateau Rosa |
Quan el pla deixa pas als primers graus d'inclinació, ja fa estona que caminem, és l'hora de treure'ns la roba que ens sobra i començar a mirar cap amunt. Hi ha força gent davant nostre i hi ha molt bona traça. A més, amb la neu recent no s'hi veuen esquerdes.
En començar l'ascensió en si, es nota l'alçada, que es manifesta en forma d'esbufecs sensiblement més forts. El pendent va sent cada cop més fort, i aquest arriba al màxim allà on el camí creua una feixa de roca. Arriba a 35º.
La neu tova d'avui no fa témer per una caiguda però si fos dura, caldria vigilar una mica més, sobre tot si t'acompanyen novells.
 |
| Metres finals. Al fons el Klein Matterhorn |
Les parades sovintegen cada cop més, el ritme va sent més lent cada metre que puges. La poca o nul.la aclimatació que hem fet tots els que pugem es deixa entreveure en forma de bufades i parades. Per sort el desnivell a salvar és poquet i en una hora i mitja des de la sortida ja arribem a dalt.
Per un moment, el llom final més o menys suau per on pujàvem s'aplana i es converteix en una petita i subtil aèria aresta que qui no hi està habituat pot sobtar-li (la Núria em diu: "Es que no es veu el terra!!"). En pocs passos la superes i en el moment on s'eixampla una mica ja ets al cim.
Ens felicitem i ens abriguem perquè hi bufa una mica de vent gèlid, ens fem algunes fotos i cap avall que ja es comença a tapar.
De fet, la meteo d'ahir ja anunciava calma fins a migdia i tot seguit donaria pas a núvols i possibles tempestes. L'hem clavat, fins al punt que uns companys del càmping que pujaven 10 minuts més tard que nosaltres van arribar al cim i ja no van veure res, tot boira.
El que és la baixada la fem prou ràpid, només interrompuda per les cordades que ens creuem, que, tal i com he dit, no és que avui sigui molt complicada la neu, però ningú vol sortir de la traça.
Quan baixes de fer un cim d'alçada és quan sovint et venen els mals, en arribar al Plateau ja hi ha algun de nosaltres que comença a tenir mal de cap. És qüestió de temps perquè al final en tindrem tots.
I amb tres hores ja tornem a ser al refugi del Klein Matterhorn. Tot i que no hem estat gaire estona és important dir que hi hem arribat prou cansats. L'alçada i els contrastos de calor i fred hi deuen tenir a veure.
Un cop al refugi prenem alguna cosa calenta i no s'acaba aquí. Els Suïssos han fet del lloc un punt d'atracció turística, amb diferents entreteniments per qui no sigui ni esquiador ni alpinista. Es pot pujar amb ascensor i unes poques escales dalt del Klein Matterhorn i contemplar les vistes impressionants. Es pot baixar amb un altre ascensor fins a posar-te sota la gelera que baixa del Plateau, i visitar una cova excavada al gel, i diferents ornaments i escultures. I, fins i tot pots fer una ascensió improvisada al Cerví..... (foto).
 |
| El Breithorn des del cim (amb ascensor) del Klein Matterhorn |
 |
| Escultura dins la cova de gel |
 |
| "I climbed the Matterhorn" |
El retorn a Zermatt el fem amb una sèrie de telefèrics i telecabines, que si no hi fossin, segurament no ens hauriem atrevit a fer aquest cim.
Repte assolit. Felicitats Marta, Núria i Ares.
1 comentari:
¡Hola!
He visto vuestro blog y lo que hacéis. Creo que tenéis el perfil idóneo para ser el Grifone de los Pirineos.
¿Sabéis de qué se trata? http://www.grifone.com/grifone/
Publica un comentari a l'entrada