Cadí: Canal dels troncs

Fa quatre anys que amb el Sergi teniem l'espina clavada. Llavors ens vam haver de retirar després de que la neu inconsistent en el pas clau de la via em va fer "volar" una mica.
Vam decidir que aquell no era el dia i que ja hi tornariem.... Ha passat el temps i unes males temporades de neu, però per fi hi hem tornat.
Abans, ja l'havia intentat amb l'Olivier però en aquella ocasió ens va fer desdir la cua de gent a l'entrada de la via. Anàvem massa tard.

El Prat de Cadí encara ple de neu

A la tercera la vençuda, bones condicions de neu, i a matinar toca per tal d'arribar els primers. Així ho hem fet i ens ha sortit bé. Quan ens preparàvem per començar han arribat uns bons companys, el Terrible i la Montse que havien pres la mateixa decisió en el mateix dia, la Canal del Troncs.

Estreta entrada a la canal

Comença molt encaixonada i en el primer llarg et trobes la major dificultat de la via. Una sèrie de blocs encastats barren el pas de l'estreta canal que s'han de superar amb passos de IV, V i V+, amb ordre ascendent en la dificultat.

El record del "saque" de fa anys em porta a convidar al Sergi a fer de primer en aquest llarg, el resol bé i amb poc temps.
Acte seguit pujo deixant la tècnica i la finura a la butxaca, però al final també resolc sense grans entrebancs.



Foto 1: Sortint del pas de V+
Fotos 2 i 3: Part alta de la canal abans d'arribar al balcó

A partir de la R tiro a davant però ja no hi ha dificultats remarcables, no trobo el pas dels troncs i només hi ha un curt tram amb glaç per sobre la cova (que la ressenya marca IV+). Pujem en ensamble fins a un balcó on es veu gent pujant per la Sàbat.


A partir d'allà la via perd la línia directa que tenia i s'ha d'anar buscant vires de neu amb tendència a la dreta fins que veus la carena i la sortida.

Fotos 1, 2, 3: A partir del balcó s'ha de buscar el recorregut més evident i traces antigues

Fins i tot el pas de IV- que marca la ressenya a la part alta està cobert de neu i no té dificultat.


Foto 1: La impressionant cara nord del Cadí
Foto 2: a l'esquerra de la foto, el suposat pas de VI aquest any és un tràmit

A la zona alta trobem un espai obert i tan pots optar per aquesta sortida normal com per la de la Oriental del Ticó, que ja serà la de la possible baixada si no es vol fer la típica del Cristall.
Nosaltres optem per la segona opció perquè volem intentar arribar fins a la cova i la font del Cristall però degut a la neu acumulada ens és impossible arribar-hi.


Foto 1: difícil acces a la feixa que porta a la Font del Cristall. La cova està tapada per la neu.
Foto 2: descens per la Canal del Cristall


Sergi i Lluís

Breithorn amb esquis de muntanya

Breithorn 4.165 mt. Esquiada agradable als alps italians amb vistes sempre del Cerví (Matterhorn) i que ens ofereix una ascensió a un quatre mil assequible.

Es pot començar la ruta a Cervínia (Itàlia) mateix, a 2.000 mts., o bé pujar amb telefèric fins al Plateau Rosa, a 3.480 mts i començar d'una manera suau per vora les pistes suïsses de la gelera.

Al cap de poca estona t'ajuntes amb la traça que ve del telefèric suïs (Matterhorn glacier paradise) que puja de Zermatt i arriba al Petit Cerví, a 3.883 mts. En aquest punt, també hi ha un refugi molt ben acondicionat per passar-hi la nit i començar la ruta al Breithorn a punta de dia, descansat i amb només 265 mts de desnivell fins al cim.

Tal com es veu en la foto el Breithorn sempre ens queda a l'esquerra, per així evitar la gelera i les esquerdes del seu glaciar. Aquest primer tram és quasi planer, anem a buscar la mica que llom que fa aquest altiplà tot fent una curva àmple d'uns 500 metres i fins a situar-no de cara al Breithorn.

Arribat en aquest punt, si tiressim a la dreta podriem anar a fer dos pics emblemàtics: el Castore (4.228 mts) i el Liskamm (4.527 mts.), i cap a l'esquerra ja veiem la traçada marcada per anar al Breithorn.

Pugem 150 metres de desnivell fent ziga-zaga, el cim ens queda de cara (mirant cap el nord).
En aquest punt ens treiem els esquís i continuem els últims 100 metres amb granpons, ens emportem els esquís per la baixada. El camí flanqueja cap a l'esquerra per sota el cim i en direcció al Cerví (una vista espectacular).

Davant nostre hi havia pujat algún alpinista amb esquís i ganivetes, també era una opció viable i fins i tot, pels més agosarats, es podia fer amb esquís i les pells de foca. Cadascú que valori el seu grau de risc i prengui la decisió que cregui més oportuna. La veritat és que amb els esquís penjats a la motxilla i amb els grampons als peus vem pujar com dos ministres. Fins hi tot vem tenir temps de tirar-nos fotos.

Arribem al cim per l'aresta esquerra, el camí està molt ben marcar i deixant de banda que estem a més de 4.000 mts, l'ascensió no té cap mena de complicació.
Un cop al cim, ens fem les fotos de rigor, amb unes vistes magnífiques cap al Cerví (a ponent) i el Dufourspitze (Monte Rosa 4.634 mts) al nord.

Són les tres del migdia, la neu està bastant dura encara. El Pep Pujol decideix baixar esquiant i el Sergi baixa un desnivell de 100 mts amb els grampons, però de seguida també es posa els esquís.

L'Àngel i l'Agustí ja ens estaven esperant a l'alçada de 3.900 mts, punt on vem agafar les pistes d'esquí Suisses i després les Italianes per baixar fins a Cervínia.
La baixada, també espectacular.

Ruta recomanada per agafar experiència en cims de més de quatre mil metres, adaptar el cos a treballar en alçada i a experimentar noves sensacions. És un cim bastant segur, que en cas d'emergència, amb un moment ets a les pistes d'esquí de Zermatt i Cervínia i demanar ajuda si fos el cas.

Cervínia de nit

I com diu una dita: "la cabra sempre tira cap a la muntanya".