M: Feia dies que el Lluís m’havia proposat fer una canal pel Cadí. Les temperatures altes dels últims dies, però, quasi m’havien fet oblidar la proposta. Una trucada del Lluís posa les coses a lloc.
LL: Feia molt temps que no pujava dalt del Cadí per la Canal de l'Ordiguer. De fet, va ser la primera ascensió que vaig fer a aquesta fantàstica serralada ja fa molts anys.
Aquella vegada tenia els meus temors cap al que era per a mi desconegut, una pujada per neu ...i si t'entrebanques? ....i si no superes la verticalitat? ...i si cau una pedra?...Què passaria?
Aquesta vegada, després d'anys de pujar-hi per molts dels seus camins de neu, ha estat una mica diferent.
M: Com que era la meva estrena en canals amb neu cara amunt, em deixo portar. El lloc incomparable, la cara nord del Cadí. Sortim d’Estana i pugem fins a Prat de Cadí i d’aquí fins a peu de la canal de l’Ordiguer. 600 m de desnivell m’han fet suar, però les ganes poden amb tot.
LL: Juntament amb el Màrius, hem fet una ascensió tranquil.la, sense nervis ni presses, i gaudint de tots els racons de la via.
Des de la primera ascensió al Cadí sempre hem intentat complicar-nos una mica més la vida, sempre hem intentat reptes més difícils. Per no repetir hem anat a fer canals desconegudes fins a completar-ne un bon grapat. Tot això ens ha fet guanyar experiència i familiaritat amb la muntanya, al mateix temps que sempre hi havia la mateixa incertesa que la primera vegada i els dubtes sobre el que et trobaries davant. Aquesta vegada ha estat diferent.
A la dreta, la Canal de l'Ordiguer, a l'esquerra la del Cristall
Segurament, anys abans, quan estàvem molt en forma, féiem l'ascensió amb el neguit afegit del temps invertit en cada canal... aquesta vegada no, fins i tot amb això ha estat diferent.
Inici de la neu a 2.100 mts, amb el Prat de Cadí al fons
I el millor és que hem fet una bona ascensió, segura, sense nervis, pausada, contemplativa, sabent què trobariem, ... diferent. Només ens han destorbat les petites pedres que anaven baixant amb força freqüència.
Els blocs de pedra a l'inici de la canal
Qui ha pujat per l'Ordiguer ja sap que l'ascensió és força constant, que sempre oscil.la entre el 40º i els 50º, éssent la mitjana (45º) el més habitual de la via.
M: Em trobo segur i confiat, no ens encordem. De tant en tant descansem (bufo i els bessons apreten) i de tant en tant esquivem pedretes que baixen decidides avall.
Passem un parell de ressalts en roca, entre III i IV de grau em diu el Lluís, em preocupa poc, la feina la tinc en com grimpo per roca amb grampons als peus.
LL: Després dels blocs de roca ve un dels trams de 50º, però s'ajeu al cap de poc i segueix de manera molt uniforme. A mitja ascensió deixem a l'esquerra la variant oriental de l'Ordiguer. Més endavant hem trobat, degut als efectes de la calor dels últims dies, un altre petit resalt sense neu on el pendent tornava a ser lleugerament més acusat.
A mitg camí trobem a l'esquerra la variant oriental, és per on baixen la majoria de pedres. Anem per la dreta.
M: Quan portem ¾ parts de canal, aquesta és bifurca. La de l’esquerra te un punt de dificultat més i atreu al Lluís, jo, tot i que em feia certa gràcia prefereixo pujar per la dreta, començo a estar cansat.
LL: Si hem fet parades ha estat per recuperar-nos de l'esforç de l'ascensió i per tirar fotos al nostre voltant. La sortida de la via ha estat fàcil sense cornises ni entrebancs.
Sempre al fons, el Prat de Cadí
M: Arribem a dalt i estic content, he disfrutat com un camell.
LL: I la baixada?
Doncs cal fer la ruta habitual per la majoria d'ascensions de la zona, cal buscar la Canal del Cristall i encarar-nos cap el cotxe.
L'inici de la canal sempre impressiona una mica, des de dalt sembla que t'endinses en un terreny molt vertical, però quan has fet quatre passes desgrimpant veus que no ho és tant, i després dels primers metres el pendent es suavitza molt.
Deixem la Font del Cristall a la nostra dreta. Aquest cop no ens hi arribem perquè encara hi ha neu acumulada a la terrassa d'accés.
Seguim avall decididament fins que la neu s'acaba i trobem marques del camí d'estiu que ens porten a Prat de Cadí. Fem un petit descans i seguim el camí fins arribar al cotxe. Aquest, quasi de manera automàtica, ens porta a Cal Basté, on recuperem els cossos amb menjar i beure, i on el Lluís Basté ens fa escriure una mica en el seu llibre d'ascensions.
M: Ara toca baixar per la del Cristall. La sortida és dreta però de seguida perd grau i baixem molt còmodes, directes a Prat de Cadí i a Estana on el Lluís em torna a sorprendre amb un dinaret a Cal Basté. Un altre descobriment i un punt final perfecte per un dia que m’ha obert les ganes de tornar a fer alguna altra canal.
Un gran dia, diferent.
Màrius i Lluís
LL: Feia molt temps que no pujava dalt del Cadí per la Canal de l'Ordiguer. De fet, va ser la primera ascensió que vaig fer a aquesta fantàstica serralada ja fa molts anys.
Aquella vegada tenia els meus temors cap al que era per a mi desconegut, una pujada per neu ...i si t'entrebanques? ....i si no superes la verticalitat? ...i si cau una pedra?...Què passaria?
Aquesta vegada, després d'anys de pujar-hi per molts dels seus camins de neu, ha estat una mica diferent.
M: Com que era la meva estrena en canals amb neu cara amunt, em deixo portar. El lloc incomparable, la cara nord del Cadí. Sortim d’Estana i pugem fins a Prat de Cadí i d’aquí fins a peu de la canal de l’Ordiguer. 600 m de desnivell m’han fet suar, però les ganes poden amb tot.
LL: Juntament amb el Màrius, hem fet una ascensió tranquil.la, sense nervis ni presses, i gaudint de tots els racons de la via.
Des de la primera ascensió al Cadí sempre hem intentat complicar-nos una mica més la vida, sempre hem intentat reptes més difícils. Per no repetir hem anat a fer canals desconegudes fins a completar-ne un bon grapat. Tot això ens ha fet guanyar experiència i familiaritat amb la muntanya, al mateix temps que sempre hi havia la mateixa incertesa que la primera vegada i els dubtes sobre el que et trobaries davant. Aquesta vegada ha estat diferent.
A la dreta, la Canal de l'Ordiguer, a l'esquerra la del Cristall
Segurament, anys abans, quan estàvem molt en forma, féiem l'ascensió amb el neguit afegit del temps invertit en cada canal... aquesta vegada no, fins i tot amb això ha estat diferent.
Inici de la neu a 2.100 mts, amb el Prat de Cadí al fons
I el millor és que hem fet una bona ascensió, segura, sense nervis, pausada, contemplativa, sabent què trobariem, ... diferent. Només ens han destorbat les petites pedres que anaven baixant amb força freqüència.
Els blocs de pedra a l'inici de la canal
Qui ha pujat per l'Ordiguer ja sap que l'ascensió és força constant, que sempre oscil.la entre el 40º i els 50º, éssent la mitjana (45º) el més habitual de la via.
M: Anem pujant poc a poc, amb piolets i grampons. Agraeixo al Lluís el ritme pausat que porta, podria pujar molt més ràpid, jo no gaire més.
LL: Com que hi havia poca neu, hem hagut de superar els dos resalts de roca que hi ha a la part baixa. El primer l'hem fet per l'esquerra, i el segon per la dreta, sempre buscant la línia més lògica per superar-los. No passaven de III+.M: Em trobo segur i confiat, no ens encordem. De tant en tant descansem (bufo i els bessons apreten) i de tant en tant esquivem pedretes que baixen decidides avall.
Passem un parell de ressalts en roca, entre III i IV de grau em diu el Lluís, em preocupa poc, la feina la tinc en com grimpo per roca amb grampons als peus.
LL: Després dels blocs de roca ve un dels trams de 50º, però s'ajeu al cap de poc i segueix de manera molt uniforme. A mitja ascensió deixem a l'esquerra la variant oriental de l'Ordiguer. Més endavant hem trobat, degut als efectes de la calor dels últims dies, un altre petit resalt sense neu on el pendent tornava a ser lleugerament més acusat.
A mitg camí trobem a l'esquerra la variant oriental, és per on baixen la majoria de pedres. Anem per la dreta.
M: Quan portem ¾ parts de canal, aquesta és bifurca. La de l’esquerra te un punt de dificultat més i atreu al Lluís, jo, tot i que em feia certa gràcia prefereixo pujar per la dreta, començo a estar cansat.
LL: Si hem fet parades ha estat per recuperar-nos de l'esforç de l'ascensió i per tirar fotos al nostre voltant. La sortida de la via ha estat fàcil sense cornises ni entrebancs.
Sempre al fons, el Prat de Cadí
M: Arribem a dalt i estic content, he disfrutat com un camell.
LL: I la baixada?
Doncs cal fer la ruta habitual per la majoria d'ascensions de la zona, cal buscar la Canal del Cristall i encarar-nos cap el cotxe.
L'inici de la canal sempre impressiona una mica, des de dalt sembla que t'endinses en un terreny molt vertical, però quan has fet quatre passes desgrimpant veus que no ho és tant, i després dels primers metres el pendent es suavitza molt.
Deixem la Font del Cristall a la nostra dreta. Aquest cop no ens hi arribem perquè encara hi ha neu acumulada a la terrassa d'accés.
Seguim avall decididament fins que la neu s'acaba i trobem marques del camí d'estiu que ens porten a Prat de Cadí. Fem un petit descans i seguim el camí fins arribar al cotxe. Aquest, quasi de manera automàtica, ens porta a Cal Basté, on recuperem els cossos amb menjar i beure, i on el Lluís Basté ens fa escriure una mica en el seu llibre d'ascensions.
M: Ara toca baixar per la del Cristall. La sortida és dreta però de seguida perd grau i baixem molt còmodes, directes a Prat de Cadí i a Estana on el Lluís em torna a sorprendre amb un dinaret a Cal Basté. Un altre descobriment i un punt final perfecte per un dia que m’ha obert les ganes de tornar a fer alguna altra canal.
Un gran dia, diferent.
Màrius i Lluís
