Conjuntivitis i Amitges

Les tres, hora de marxar cap a Amitges després de sortir de l'oculista.
Tinc una conjuntivitis de cavall, el que passa és que nomes en un ull, el metge no sap perquè, que lo normal és que sigui en els dos, diríem que, encara que sigui forta, tinc una conjuntivitis a mitges.
Per cert, a mitges és la via que anem a fer: mitja Cerdà Pokorsky i mitja directíssima, res, que total ens porta al cim de l'agulla inferior.

Foto 1: Vista al capvespre de les Agulles des del refugi
Foto 2: Agulla inferior en primer terme amb la via feta: Cerdà Pokorsky - Directíssima


Foto 1: Panoràmica just a peu de via
Foto 2: Bonic diedre del segon llarg, ben protegit amb pitons
Foto 3: Final del segon llarg

En fi, que mig borni d'un ull hem fet, a mitges amb el Pep aquesta ascensió, ni una primera, ni molt llarga, ni molt difícil, .... sembla tot a mitges!
Fins i tot la info la faig a mitges perquè ja surt molt ben explicada en una ressenya del Madteam, que és d'on l'hem tret nosaltres.
Això sí l'hem gaudit com nens petits i això ja no ens ho treu ningú.
Avui la muntanya ha tornat a estar amiga!!!

Foto 1: El Pep preparant el seu trípode "ultralleuger" per la foto de cim
Foto 2: La foto
Foto 3: Preparant el primer ràpel


Camí més curt del refugi a peu de via.

Dades de l'escalada:
Via: CERDÀ POKORSKY - DIRECTÍSSIMA, 120 mts
Dificultat: V+
Condicions: Reunions equipades amb parabolts, alguns pitons sobre tot en el segon llarg
Material: 8-10 cintes express (algunes llargues), friends, Bagues o cordinos per merlets, material per ràpel
Llarg 1: V+
Llarg2: V
Llarg 3: III+, bastant herbós
Llarg 4: IV
Larg 5: V

Per cert, he tornat sense conjuntivitis!
Un altre "per cert": Penjo a la pàgina del Luckiluk l'aproximació fins el refugi perquè és una excursió que per si sola ja val la pena.

Ah! la cervesa del final no l'hem fet a mitges, una cad'un, i ben gran!
Pep i Lluís

Aneto amb esquí de muntanya el 21-06-08

Doncs si, el primer dia d'estiu del 2008 encara es pot fer l'Aneto amb esquís de muntanya. Excepcional tenint en compte que ha estat un any bastant escàs de neu.
Juntament amb l'Edu i el Cinto, l'ascensió l'hem fet per la Renclusa. La neu comença a uns 15-20' més amunt del refugi.

El descens l'hem fet per la gelera, direcció a Aigualluts. La neu s'acaba uns 20' abans d'arribar-hi. La baixada ha estat immillorable, amb neu una mica dura a dalt i neu primavera a la part baixa. Ens ha fet un dia esplèndid sense un sol núvol.

A les 5,40 h ens posàvem en marxa i poc més tard de les 9 h érem dalt el cim. Un total de 3'30 hores per pujar. En el descens s'agraeixen els esquís. La gent que puja i baixa a peu s'enfonsa molt amb tanta neu que hi ha.
Avui la muntanya ha estat amiga!


Edu, Cinto, Lluís

Ferrada Regina

Una ferrada preciosa i exigent físicament, i en alguns passos també tècnicament. Espectaculars les vistes que hi ha cap a la vall del Segre amb el pantà d'Oliana als peus. També ho són la passarel·la i les parets per on remunta.
A continuació pengem un vídeo de la ferrada Regina, fet abans de que obrissin l'última part de la via.

I a continuació algunes fotos de la part nova. Recomanable guants, com a qualsevol ferrada, però en aquesta cal tibar sovint, hi ha algun que altre desplom.

Marta, Marc, Sergi i Lluís

Pedraforca: Fòssils a la via Estassen

La història no ve gaire a conte en aquest bloc però estic intentant desencallar un misteri que ningú m'ha solucionat:
Ja fa nou anys que vàrem anar a escalar la via estassen amb una colla d'amics.


Aquell dia vaig trobar uns fòssils d'un color rogenc just al collet del dit de Riambau, uns cinc-deu metres més avall d'on comença la via Estassen.
En aquell moment els vaig agafar sense donar-li gaire importància, i la sorpresa va ser quan el gran coneixedor de la comarca en geologia i bon company de feina, i amic, Lluís Viladrich, no els va saber identificar.
Es va comprometre, però, a demanar-ho a companys que podien saber-ho.
El Lluís ens va deixar al cap d'uns anys i en aquest temps no va trobar ningú que els pogués identificar.
Ho vaig demanar a més gent i mai ningú me n'ha sabut dir res.
Faig públiques unes fotografies on potser no es pot apreciar gaire però hi ha sobre tot una espècie de cargolines que fan entre 4 i 8 cms de llarg.

A veure si hi ha algú que veu el bloc i en sap alguna cosa.
Els companys de l'aventura: Marc, Sergi, Jaume, Lluís, Pere i David.

Montblanc des d'Itàlia (pel ref. Gonella)

La via normal del Montblanc per Itàlia és una ruta llarga doncs des de poc més amunt de Courmayeur s'ha de fer a peu. No hi ha telefèrics ni trens com des de França, per tant el temps invertit serà molt.
Nosaltres ho vàrem fer en dos dies però en moltes hores.
La ruta en sí és una mica més tècnica que la normal francesa.
El primer dia, fins el refugi Gonella, ningú ens treu les 4 o més hores de camí. El segon dia vàrem sortir a la 1 de la matinada i tornàvem al cotxe, havent fet el cim i parant a menjar el refugi, cap a les set de la tarda, això són 18 hores sense gairebé parar.
No tenim el track de la ruta però si el video:

Marc, Sergi i Lluís

Cadí: "Pastís de març" des del Coll de Torn

Canal clàssica de la zona de Prat d'Aguiló, al Cadí. L'aproximació és feta però des del berguedà, deixant el cotxe al Coll de Torn i pujant directe fins el Pas dels Gosolans.
Una ruta que temps enrere era recomanable per anar a la zona de Prat d'Aguiló a fer corredors de neu abans de que posessin la barrera a la pista del coll de la Bauma, prop de Gisclareny.
Si està oberta val la pena deixar el cotxe al Coll de Torn, pujar directe amunt fins arribar dalt de la Serra Pedregosa i creuar l'altiplà fins els pas del Gosolans.
Des d'allà cal baixar només una mica per enllaçar amb les canals a dreta i esquerra del pas. De totes maneres si s'arriba al refugi de Prat d'Aguiló el guarda prepararà un bon esmorzar.

Aquest dia vàrem fer "El pastís de març".
Marc, Xavi, Miquel, Lluís.

L'Elbrus amb Esquí de muntanya

L'Elbrus és una muntanya situada al Caucas occidental, dins de Russia, a prop de la frontera amb Georgia. És d'origen volcànic i és considerada la muntanya més alta del continent Europeu. El cim occidental té una alçada de 5.642 m sobre el nivell del mar, mentre que el cim oriental arriba als 5.621 m.
Per la seva situació i alçada, si s'intenta a principis d'estiu encara es pot fer amb esquí de muntanya però no és habitual, de fet, de tots els que vam pujar el dia de cim, que érem bastants (un centenar) perquè portaven tres dies de mal temps, només tres anàvem amb esquís. De totes maneres s'han de deixar els esquís al coll i arribar fins el cim a peu.

Elbrus

El primer avió ens va portar fins a Moscou i allà vàrem fer els tràmits administratius per poder passar sis dies a Rússia. Dóna la sensació que tenen tothom controlat des que poses els peus a terra al país.
El segon avió que vàrem agafar ens va portar fins a Mineralyne Vody, res a veure amb els avions i els aeroports internacionals. Quant surts de la capital es posa en evidència sovint la precarietat amb que viu la gent. Moltes instal.lacions i infraestructures estan en situació de ruïna, amb tot i això es nota que havien tingut èpoques d'esplendor.
L'acompanyant és molt recomanable per poder entendre't amb la gent i per sobornar els policies si convé. Nosaltres vàrem contractar un ex-militar que havia estat fent serveis a l'Antàrtida i ara era l'encarregat de tirar explosius per provocar allaus controlats a l'estació d'esquí que hi ha a la falda de l'Elbrus. Una bona persona amb una veu impressionant.
Ens va acompanyar fins el refugi que vàrem utilitzar i allà ens feia el menjar, l'ascensió la vàrem fer sense guia, de fet no hi ha problemes per trobar el camí.
El nostre refugi era "particular", una cosa semblant a una barraca d'hort amb quatre fustes mal acoblades, però t'hi acostumes. Els altres refugis de la zona no és que tinguin gaires millors condicions. L'atra opció és anar-hi amb tenda.
El dia de l'ascensió vam veure com molts clients americans i japonesos els pujen fins a les Pastukov Rocks amb Ratracs, així s'estalvien un cinc-cents metres de desnivell, però el que s'estalvien d'esforç crec que ho paguen amb mal d'alçada.
La baixada la vàrem trobar amb bona neu després d'uns dies de tempestes però l'alçada no ens feia gaudir prou d'un bon descens, féiem tres o quatre viratges i haviem de parar a descansar.
En el viatge de tornada, visita turística obligada a Moscou.

Pedraforca: "Coves dels Talibans" i Amfiteatre

Jornada complerta en terreny d'aventura amb l'ascensió per la falda sud del Pedraforca pel peculiar camí o vía "Les coves del Talibans" i després escalada a l'Amfiteatre.
Amb el Sergi, el Marc i la Naiara ens hi vàrem posar una mica tard i després d'acabar les coves ja no era hora d'anar a la paret sud. Vam decidir de fer una escaladeta de dos o tres llargs que és el que dona de si la zona de l'amfiteatre i a més s'ajustava al temps que teniem.

Clica a la foto per enllaçar a la col.lecció. Fotos del Sergi i la Naiara.

Coves talibans

Naiara, Marc, sergi, Lluís

Cresta Peiraforca - Roc Colom

L'aresta està situada a França però l'aproximació l'hem fet des de Catalunya, del refugi de Malniu. També es pot fer per França remuntant la vall de Campcardós que surt de Porta.
Passant pel Refugi Josep M. Folch acabem de remuntar fins un collet una mica superior a la Portella de Meranges, d'allà es baixa directe cap a la falda de l'aresta que se segueix una bona estona fins a trobar una canal herbosa que mena directe a l'aresta. Tot seguit s'arriba al Peiraforca, i ja no es deixa l'aresta fins haver superat el Roc Colom.
Important, cal veure ressenyes abans de fer la cresta.
La tornada la fem passant pel cim més alt de la zona, el Puigpedrós.
Entra al Wikiloc clicant la bandera verda del mapa.

Marc, Sergi, Lluís

Escalada a la Dent d'Orlú: "Les Enfants de la Dalle" (MD-)

Escalada molt llarga i de dificultat moderada a la Dent d'Orlú, prop d'ax-Les-Thermes (Arièja).
La roca és granet de bona qualitat i la ruta puja per 26 llargs que són de placa gairebé tots.
Via ben equipada de 950 metres de desnivell amb un grau molt sostingut majoritàriament de 5è, alguns llargs de 4t, i alguns passos de 6a+.
El material que cal portar és 12 cintes express i 1 corda, o 2 cordes en doble, de 60 mts. És preferible la 2a opció per si de cas ens hem d'escapar fent ràpels en cas de mal temps.
Aproximació curta però dreta (40') i retorn molt llarg (2h).
Pots trobar més ressenyes i fotos de l'ascensió clicant a la foto.

Dent d'Orlu - Les enfants de la dalle

Fotos del Pep
Pep, Oli, Xavi, Lluís

Cresta de Salenques - Aneto

Cresta de Salenques feta en un dia desde la Renclusa però sense baixar a Aigualluts si no que passem pel Coll de la Renclusa.
Ruta llarga i amb un grau alt de dificultat, no només per alguns passos compromesos a l'aresta si no també per la llargada del recorregut. Total de temps de refugi a refugi 15 hores.

El track penjat al wikiloc pot ajudar si se surt de nit a fer el primer tram fins a peu de cresta. Amb el Pep vàrem començar a les 3,35 h de la matinada i arribàvem a peu de cresta a les 7 h. L'única dificultat és superar el torrent del Salterillo (complicat en temps de molta aigua). Val la pena anar-hi a passejar i fer-hi un cop d'ull la tarda abans.
Entra al Wikiloc clicant la bandera verda del mapa.

Per veure l'àlbum de fotos cliqueu a la de sota. També hi he afegit una ressenya d'obligada lectura abans d'aventurar-s'hi. Fotos del Pep l'any '07 i del Sergi el '06.

Cresta Salenques-Aneto

2006 Lluís amb el Sergi i el Marc, 2007 amb el Pep

Esquí de muntanya al Toubkal

El Toubkal en un cap de setmana, el 17 i 18 de març de 2007. No preteniem fer cap rècord, la feina no ens deixava més dies, encara que un cop ets allà la zona dóna per almenys un parell de bons dies més d'esquí.

Vam arribar el divendres a la nit a Marraqueix. L'endemà, disabte, vàrem llogar un taxi que ens va portar a Imlil i després de dinar d'hora vàrem començar l'aproximació fins el refugi. 4 hores anant per feina amb l'ajuda d'un ruc que ens va pujar els esquís i les botes.
Segon dia d'ascensió des del refugi amb esquís de muntanya fins al coll. Del coll fins dalt a peu, total 3,30 hores d'ascensió.
El descens el vàrem fer amb molt bona neu. L'única bona esquiada de l'any 2007 l'hem fet al Marroc! Poc més d'una horeta de baixada, això si, ben aprofitada.
Després de menjar, descens del refugi a Imlil i a dormir a Marraqueix.
L'endemà, dilluns retorn amb avió fins a Barcelona.
Clica a la bandera verda per veure'l al Wikiloc.

Nota: Es va acabar la pila del GPS al retornar al refugi.
Edu, Pep, Jordi, Sam, Pep, Lluís