Per la seva situació i alçada, si s'intenta a principis d'estiu encara es pot fer amb esquí de muntanya però no és habitual, de fet, de tots els que vam pujar el dia de cim, que érem bastants (un centenar) perquè portaven tres dies de mal temps, només tres anàvem amb esquís. De totes maneres s'han de deixar els esquís al coll i arribar fins el cim a peu.
![]() |
Elbrus |
El segon avió que vàrem agafar ens va portar fins a Mineralyne Vody, res a veure amb els avions i els aeroports internacionals. Quant surts de la capital es posa en evidència sovint la precarietat amb que viu la gent. Moltes instal.lacions i infraestructures estan en situació de ruïna, amb tot i això es nota que havien tingut èpoques d'esplendor.
L'acompanyant és molt recomanable per poder entendre't amb la gent i per sobornar els policies si convé. Nosaltres vàrem contractar un ex-militar que havia estat fent serveis a l'Antàrtida i ara era l'encarregat de tirar explosius per provocar allaus controlats a l'estació d'esquí que hi ha a la falda de l'Elbrus. Una bona persona amb una veu impressionant.
Ens va acompanyar fins el refugi que vàrem utilitzar i allà ens feia el menjar, l'ascensió la vàrem fer sense guia, de fet no hi ha problemes per trobar el camí.
El nostre refugi era "particular", una cosa semblant a una barraca d'hort amb quatre fustes mal acoblades, però t'hi acostumes. Els altres refugis de la zona no és que tinguin gaires millors condicions. L'atra opció és anar-hi amb tenda.
El dia de l'ascensió vam veure com molts clients americans i japonesos els pujen fins a les Pastukov Rocks amb Ratracs, així s'estalvien un cinc-cents metres de desnivell, però el que s'estalvien d'esforç crec que ho paguen amb mal d'alçada.
La baixada la vàrem trobar amb bona neu després d'uns dies de tempestes però l'alçada no ens feia gaudir prou d'un bon descens, féiem tres o quatre viratges i haviem de parar a descansar.
En el viatge de tornada, visita turística obligada a Moscou.
3 comentaris:
Hola!
Molt guapo el blog, una bona idea!
El que m'ha sorprès és que us feu anomenar els Dalton, igual que nosaltres!! quina coincidència!
Ja coneixíeu el nostre blog? us convidem a fer-hi una ullada:
www.montserratclassic.blogspot.com
Hola,
de debò que ha sigut pura coincidència, hauria pogut posar un altre nom però se'm va acudir aquest. Imagino que ho has vist des del meu bloc índex (http://ltorra.blogspot.com) Se'm va acudir "els Dalton" pq el bloc d'activitats en solitari li dic Luky Lucke.
Era per que tingués alguna relació amb la història.
Ja em miraré el vostre bloc.
bones escalades!!!
Eiii,
error el l'adreça, falta una b :
http://ltorrab.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada