Ja vaig dir a l'anterior entrada al Luckiluk que havien de donar-se condicions especials per accedir al Cadí pel vessant Berguedà. Per norma general cal que nevi a partir de 1.700 mts o 1.800 mts per poder accedir per la pista de Xisclareny al Coll de la Bauma sense problemes. Si hi ha una sola nevada a l'hivern per sota d'aquesta cota, el camí sol quedar intransitable fins entrat l'abril, quan justament la neu es fon ràpidament de la muntanya.
Hi ha hiverns que no es donen aquestes condicions i no es pot fer. Tot un luxe per a col.leccionistes.
Fotos del vessant sud:
Fa força anys que no anava a una muntanya i la trobava tan solitària. Ningú, ni tan sols al refugi de Prat d'Aguiló, que encara és tancat. Aquesta sol.litud la fa encara més impressionant.
Avui amb l'Edu hem fet la ruta de la setmana passada i un cop al pas dels Gosolans hem baixat esquiant cap el refugi de Prat d'Aguiló, una baixada franca, dreta al pricipi però es suavitza ràpidament, després s'entra al bosc i tot buscant les zones obertes es baixa de manera còmoda. Es torna a aclarir fins arribar als prats propers al refugi.
A sota, el recorregut de baixada des del refugi: comença al Pas dels Gosolans, part dreta de la foto, s'entra a la zona de bosc i s'acaba amb els prats que es veuen en primer terme.
El refugi de Prat d'aguiló està construït a raser del vent de nord i al peu d'un esperó amb vessant sud, sud-est, just a pocs metres comença el vessant nord del cadí. Això fa que la neu en marxi força aviat dels voltants del refugi situat a 2.035 mts d'alçada.
Després d'esmorzar a la terrassa hem valorat les dues canaletes més properes per remuntar la carena: la Canaleta de la creu sembla en bones condicions però la cornisa final fa por! (click a la foto per ampliar)
Com que amb aquesta calor hi ha força risc d'allaus i sembla que hagi de caure, ens decantem per no temptar la sort i ens decidim per la Canaleta d'Aguiló, on l'allau ja ha baixat fa poc.
A la foto inferior es pot observar la fractura de l'allau:
Ja són quasi les 11 de matí i i som a peu de canal, la neu comença a ser tova, ens posem grampons per si de cas, encara que no sembla que facin falta... la prudència mai sobra.
Pujem sense dificultat però d'una manera un xic penosa en algun punt on ens enfonsem fins el genoll.
Les 11'20 i ja som dalt el Pic d'Aguiló. Tornem a tenir una vista espectacular per tots costats: per l'Est la paret nord del Comabona, impressionant.
Per l'Oest la resta del Cadí, amb el Costa Cabirolera, el Vulturó, la Torre del Cadí, i els altres intermitjos que se'ns barrejen des d'aquesta perspectiva.
I al sud l'altipla que forma la unió del Cadí amb la Serra Pedregosa.
Buuffff!!! ... és el que em surt per descriure-ho.
Només ens queda remuntar 10 min fins el Pic de la Font Tordera i baixar de manera ràpida cap el cotxe, un troç esquiant i l'altre "andant".
No tinc track d'avui però hi adjunto el d'una ruta semblant, fa dos anys. La diferència és amb la via que aquell cop va ser la "directa estrés", i no vam acabar de baixar al refugi:
Edu i Lluís
2 comentaris:
Bona sortida.
M'ha fet gràcia veure que havíeu pujat per la canaleta d'aguiló, nosaltres la vam fer la setmana passada i vam trobar força més neu, segur que vàreu pujar per les nostres traces i per cert, el refugi és obert sota demanda i el guarda és molt trempat.
Hola anònim, les vostres traces es veien fins a la sortida del bosc, més amunt les va esborrar l'allau i en tota la canal van desaparéixer, si et fixes en alguna de les fotos veuràs que no n'hi havia.
No sé si encara és el Jordi el Guarda del refu, fa anys que no el veig.
Publica un comentari a l'entrada