El Pic de Néouvielle no és el més alt del massís, ho és el Pic Long, amb 3.192 mts., però la poca popularitat d'aquest degut a la seva dificultat ha fet que el massís portés el nom del segon cim. L'ascensió al Néouvielle és molt més fàcil i molt més popular que l'ascensió al Pic Long. És un fet curiós que no passa gaire sovint, que el cim més alt d'una zona caigui una mica en l'oblit i s'hagi populartizat el segon cim.
Segurament el fet de que no hi ha una ruta evident, i que es necessiti coneixement de tècniques alpines per ascendir-lo, han fet del pic Long l'oblidat del Massís del Néouvielle.
Néouvielle ve de l'Occità "néu vielha", o sigui "neu vella", i fa referència a la gran durada de la neu a la muntanya fins ben allargada la primavera o fins i tot l'estiu, degut a la seva singular orientació. És un punt on per exemple molts esquiadors de muntanya finalitzen la seva temporada d'esquí.
Dels dos punts de partida possibles per ascendir al pic en qüestió, nosaltres avui anem al més curt. Enlloc de sortir del Lac de Cap de Long, sortim des del Lac D'Aubert.
La primera feina és creuar el Lac d'Aubert, normalment es fa per la presa però aquest estiu estava en obres i l'hem fet per sota, just per l'àrea d'acampada lliure que hi ha a la zona.
A partir d'aquí el camí es comença a enfilar, entre prats i pedres, de moment de manera suau, però dura poca estona, doncs de seguida el pendent és una mica més acusat fins que arribem al Pas de Barris, als últims contraforts que fa la Cresta de Barris poc més amunt. Des d'allà farem un flanqueig en lleuger descens per anar a trobar la vall per on remuntarem.
Vistes del Midi de Bigorre des de més enllà de la Hourquette d'Aubert
El camí va pujant entre caos de pedres i ja quasi sense herba, i de mica en mica va apareixent la neu, fins que d'una petita congesta, passem a xafar neu de manera quasi constant, i això en ple final de juliol.
Estem fent la ruta que han estat fent els esquiadors de muntanya fins fa unes tres setmanes. Després de pujar fent un gran flanqueig, hem anat girant a l'esquerra i ara ja estem pujant per l'antiga glacera del Néouvielle, ben bé orientada al Nord.
A l'esquerra ens queda el Pic de Ramoun, un dels altres 3000 de la zona, i que té accés per una bella aresta des del Néouvielle.
El pendent ara és fort, i entre grimpades i salts de blocs anem avançant penosament. Hem abandonat el camí que seguia per la neu perquè prop dels tres mil metres ja era massa dura com per progressar sense grampons, i no en portem.
Només a la base de la piràmide cimera desapareix la neu, ara la grimpada es fa per entre unes lloses inclinades i el camí ens porta de la cara Nord cap al vessant Est, força aeri, i la part final es remunta gairebé pel vessant Sud amb unes vistes espectaculars cap el llac de Cap de Long.
Cresta i pic de Ramoun
Ja sóm dalt i el dia és bo per menjar una mica i tirar algunes fotos.
Orientada cap el Sud-oest es deixa entreveure l'esmolada aresta dels Trois Consellers, i al fons veiem el Pic Long, amb la impressió de ser inaccessible.
Aresta dels Trois Conseillers
Pic Long
Després del descans de rigor al cim, decidim fer la baixada una mica més directa que l'ascens, baixarem ben bé per sota del Pic de Ramoun i de la Crète de Barris d'Aubert fins arribar al Pas del mateix nom.
Per arribar a aquesta zona des del cim cal fer una desgrimpada una mica delicada en direcció Est, fins arribar a la zona més baixa on encara s'acumula prou neu com per descendir-hi còmodament enlloc de caminar per les roques. D'aquesta manera el descens serà prou ràpid i fàcil.
Poc abans del Pas de Barris retrobem el camí de pujada i només queda desfer-lo fins el cotxe.
La vista del Pic Long ens ha impressionat i ens ha motivat... properament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada