Gràcies al seu llibre hem anat a racons del Pirineu que de segur que no hi hauriem anat. Aquí va el nostre reconeixement a una tasca molt ben feta.
Avui comencem per una cresta la qual aportarem el nostre granet de sorra per millorar el llibre esmentat, la cresta del Pic Rodó al Pic de l'Anyeller. De fet, el recorregut de la cresta en si és el mateix, el que hem variat, és l'aproximació i el retorn, doncs enlloc de fer-la per la Vall de Núria la fem pel Conflent, per Prats de Balaguer.
D'aquesta manera, enlloc de fer l'aproximació en 3h i 15m que marca el llibre, la farem en 2 hores.
Després de passar Prat de Balaguer, comença un camí força dolent per la qual cosa ens obliga a anar o amb tot terreny o amb molt de compte. Arribem a Prats d'Aixeques on deixarem el cotxe. Allà comencem seguint el GR 10 que ens portarà direcció al refugi de l'Orri i tot seguit a la Cabana de la Grimauda.
Imatge del Pic Rodó i a la seva dreta la vall que es remunta. L'escalada es fa per l'esperó de la dreta.
Ara l'objectiu ja no és el GR sino continuar la vall de la riera de Prats de Balaguer, o Rierola amunt. El Pic rodò ens va quedant poc a poc a la nostra esquerra fins que, prop de l'Estanyet, ben bé a l'esperó Oest que fa el Pic rodó, comencem a enfilar-nos-hi.
El cim té aquest nom perquè la part alta té una forma arrodonida, al contrari que els seus vessants força verticals, amb nombroses parets. Tal és així que algú l'hi ha vist la forma d'una madalena.
Passem per un terreny tarterós força dret, a estones per sobre i estones per la seva esquerra fins ben bé al peu de la roca.
Durant la pujada ja ens haurem pogut fixar en algunes de les parts de l'escalada que detallarem a continuació.
Iniciem l'escalada passades 2h 30min des de la sortida, després d'haver esmorzat al peu de roca. Alçada 2.325 mts.
La primera part, és més aviat escalada que cresta en si, que, sense ser difícil va enfilant-se primer per un petit canaló (III+) i, després de seguir un troç força horitzontal cap a la dreta, ens encarem amunt direcció a la cresta per tota una sèrie de graons drets seguits de terrasses inclinades on potser sigui necessari encordar-se. Alguns passos que trobarem seran també de III+, encara que més curts que el primer canaló. En aquesta zona amplia hi ha diverses opcions, encara que com a referència cal seguir alguns merlets i bagues, i algun pi aïllat per la zona més evident.
Arribem a l'aresta i ja no la deixarem fins el Pic Rodó. No és difícil (màx II+) però hi ha algún tram horitzontal força aeri. Quan torna a fer-se més dret, l'aresta va desapareixent fins a trobar-nos seguint un pendent herbós que, cada cop més suau, ens porta fons el Pic Rodó (AD). 2650 mts. i 3h 5 min des de la sortida.
A partir d'aquí la cresta perd un mica d'interés, i, en lleugera baixada anem passant una sèrie de torres que la majoria es poden evitar passant pel vessant Est (esquerra), fins a trobar un pas en descens més difícil, que, si no es vol fer per la roca, hi ha instal.lada una corda fixa amb nusos per baixar els 8-10 mts de desnivell que té. També és possible instal.lar-hi un ràpel o inclús desgrimpar amb algun pas força aeri de III, encara que amb bones preses.
Continua l'aresta remuntant les Agulles de l'Anyeller, on hi trobem un pas aeri però horitzontal que es pot passar bé amb la tècnica del "pas de cavall", bé amb les mans pel fil de l'aresta (III-).
Ja només ens queda passar la bretxa de les Roques Blanques i en poca estona arribarem al Pic de l'Anyeller (2633mts., 5h 5min).
Ràpidament s'arriba al Coll d'en Bernat per terreny fàcil, i d'aquí baixem cap a l'Estanyet per camí evident i fàcil. La vall és confortable de baixar i el païssatge solitari i preciós. El camí passa a tocar el petit estany, i d'aquí ja no deixem el curs de la Rierola, nom del riu que ens acompanyarà fins a trobar el camí d'ascens i fins altre cop el refugi de l'Orri.
Vista del Pic Rodó i l'aresta des de més avall del Coll de'n Bernat
Temps total de la sortida 7 hores justes, un desnivell màxim de 1.012 mts, i un desnivell acumulat de 1.450 mts.
Màrius i Lluís
