L'objectiu dels autors que hi col.laboren és facilitar informació de les activitats que han fet, mitjançat tracks, ressenyes, fotos o vídeos. elsdalton@gmail.com.
Alpinisme
Escalada
Ferrades
Gel i neu
Expedicions

dimecres, 27 de febrer del 2008

L'Elbrus amb Esquí de muntanya

L'Elbrus és una muntanya situada al Caucas occidental, dins de Russia, a prop de la frontera amb Georgia. És d'origen volcànic i és considerada la muntanya més alta del continent Europeu. El cim occidental té una alçada de 5.642 m sobre el nivell del mar, mentre que el cim oriental arriba als 5.621 m.
Per la seva situació i alçada, si s'intenta a principis d'estiu encara es pot fer amb esquí de muntanya però no és habitual, de fet, de tots els que vam pujar el dia de cim, que érem bastants (un centenar) perquè portaven tres dies de mal temps, només tres anàvem amb esquís. De totes maneres s'han de deixar els esquís al coll i arribar fins el cim a peu.
Elbrus
El primer avió ens va portar fins a Moscou i allà vàrem fer els tràmits administratius per poder passar sis dies a Rússia. Dóna la sensació que tenen tothom controlat des que poses els peus a terra al país.
El segon avió que vàrem agafar ens va portar fins a Mineralyne Vody, res a veure amb els avions i els aeroports internacionals. Quant surts de la capital es posa en evidència sovint la precarietat amb que viu la gent. Moltes instal.lacions i infraestructures estan en situació de ruïna, amb tot i això es nota que havien tingut èpoques d'esplendor.
L'acompanyant és molt recomanable per poder entendre't amb la gent i per sobornar els policies si convé. Nosaltres vàrem contractar un ex-militar que havia estat fent serveis a l'Antàrtida i ara era l'encarregat de tirar explosius per provocar allaus controlats a l'estació d'esquí que hi ha a la falda de l'Elbrus. Una bona persona amb una veu impressionant.
Ens va acompanyar fins el refugi que vàrem utilitzar i allà ens feia el menjar, l'ascensió la vàrem fer sense guia, de fet no hi ha problemes per trobar el camí.
El nostre refugi era "particular", una cosa semblant a una barraca d'hort amb quatre fustes mal acoblades, però t'hi acostumes. Els altres refugis de la zona no és que tinguin gaires millors condicions. L'atra opció és anar-hi amb tenda.
El dia de l'ascensió vam veure com molts clients americans i japonesos els pujen fins a les Pastukov Rocks amb Ratracs, així s'estalvien un cinc-cents metres de desnivell, però el que s'estalvien d'esforç crec que ho paguen amb mal d'alçada.
La baixada la vàrem trobar amb bona neu després d'uns dies de tempestes però l'alçada no ens feia gaudir prou d'un bon descens, féiem tres o quatre viratges i haviem de parar a descansar.
En el viatge de tornada, visita turística obligada a Moscou.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Pedraforca: "Coves dels Talibans" i Amfiteatre

Jornada complerta en terreny d'aventura amb l'ascensió per la falda sud del Pedraforca pel peculiar camí o vía "Les coves del Talibans" i després escalada a l'Amfiteatre.
Amb el Sergi, el Marc i la Naiara ens hi vàrem posar una mica tard i després d'acabar les coves ja no era hora d'anar a la paret sud. Vam decidir de fer una escaladeta de dos o tres llargs que és el que dona de si la zona de l'amfiteatre i a més s'ajustava al temps que teniem.

Clica a la foto per enllaçar a la col.lecció. Fotos del Sergi i la Naiara.

Coves talibans


Naiara, Marc, sergi, Lluís

dilluns, 25 de febrer del 2008

Cresta Peiraforca - Roc Colom

L'aresta està situada a França però l'aproximació l'hem fet des de Catalunya, del refugi de Malniu. També es pot fer per França remuntant la vall de Campcardós que surt de Porta.
Passant pel Refugi Josep M. Folch acabem de remuntar fins un collet una mica superior a la Portella de Meranges, d'allà es baixa directe cap a la falda de l'aresta que se segueix una bona estona fins a trobar una canal herbosa que mena directe a l'aresta. Tot seguit s'arriba al Peiraforca, i ja no es deixa l'aresta fins haver superat el Roc Colom.
Important, cal veure ressenyes abans de fer la cresta.
La tornada la fem passant pel cim més alt de la zona, el Puigpedrós.
Entra al Wikiloc clicant la bandera verda del mapa.

Marc, Sergi, Lluís

Escalada a la Dent d'Orlú: "Les Enfants de la Dalle" (MD-)

Escalada molt llarga i de dificultat moderada a la Dent d'Orlú, prop d'ax-Les-Thermes (Arièja).
La roca és granet de bona qualitat i la ruta puja per 26 llargs que són de placa gairebé tots.
Via ben equipada de 950 metres de desnivell amb un grau molt sostingut majoritàriament de 5è, alguns llargs de 4t, i alguns passos de 6a+.
El material que cal portar és 12 cintes express i 1 corda, o 2 cordes en doble, de 60 mts. És preferible la 2a opció per si de cas ens hem d'escapar fent ràpels en cas de mal temps.
Aproximació curta però dreta (40') i retorn molt llarg (2h).
Pots trobar més ressenyes i fotos de l'ascensió clicant a la foto.
Dent d'Orlu - Les enfants de la dalle
Fotos del Pep
Pep, Oli, Xavi, Lluís

Cresta de Salenques - Aneto

Cresta de Salenques feta en un dia desde la Renclusa però sense baixar a Aigualluts si no que passem pel Coll de la Renclusa.
Ruta llarga i amb un grau alt de dificultat, no només per alguns passos compromesos a l'aresta si no també per la llargada del recorregut. Total de temps de refugi a refugi 15 hores.

El track penjat al wikiloc pot ajudar si se surt de nit a fer el primer tram fins a peu de cresta. Amb el Pep vàrem començar a les 3,35 h de la matinada i arribàvem a peu de cresta a les 7 h. L'única dificultat és superar el torrent del Salterillo (complicat en temps de molta aigua). Val la pena anar-hi a passejar i fer-hi un cop d'ull la tarda abans.
Entra al Wikiloc clicant la bandera verda del mapa.

Per veure l'àlbum de fotos cliqueu a la de sota. També hi he afegit una ressenya d'obligada lectura abans d'aventurar-s'hi. Fotos del Pep l'any '07 i del Sergi el '06.
Cresta Salenques-Aneto

2006 Lluís amb el Sergi i el Marc, 2007 amb el Pep

Esquí de muntanya al Toubkal

El Toubkal en un cap de setmana, el 17 i 18 de març de 2007. No preteniem fer cap rècord, la feina no ens deixava més dies, encara que un cop ets allà la zona dóna per almenys un parell de bons dies més d'esquí.

Vam arribar el divendres a la nit a Marraqueix. L'endemà, disabte, vàrem llogar un taxi que ens va portar a Imlil i després de dinar d'hora vàrem començar l'aproximació fins el refugi. 4 hores anant per feina amb l'ajuda d'un ruc que ens va pujar els esquís i les botes.
Segon dia d'ascensió des del refugi amb esquís de muntanya fins al coll. Del coll fins dalt a peu, total 3,30 hores d'ascensió.
El descens el vàrem fer amb molt bona neu. L'única bona esquiada de l'any 2007 l'hem fet al Marroc! Poc més d'una horeta de baixada, això si, ben aprofitada.
Després de menjar, descens del refugi a Imlil i a dormir a Marraqueix.
L'endemà, dilluns retorn amb avió fins a Barcelona.
Clica a la bandera verda per veure'l al Wikiloc.

Nota: Es va acabar la pila del GPS al retornar al refugi.
Edu, Pep, Jordi, Sam, Pep, Lluís