L'objectiu dels autors que hi col.laboren és facilitar informació de les activitats que han fet, mitjançat tracks, ressenyes, fotos o vídeos. elsdalton@gmail.com.
Alpinisme
Escalada
Ferrades
Gel i neu
Expedicions

divendres, 16 d’agost de 2013

Cresta dels Gourgs Blancs, i més

... O com fer deu tresmils en una jornada.
Sembla molt, però un cop has fet el desnivell inicial només es tracta de fer aquests cims per les arestes que els uneixen. La part inicial de la ruta, però, entranya una certa dificultat.
Tot seguit faig un llistat per ordre dels tresmils fets i després passarem a ressenyar-los:
1.- Jean Arlaud (3.065 m.)
2.- Gourgs Blancs (3.129 m.)
3.- Torre Armengaud (3.115 m.)
4.- Lourde Rocheblave (3.104 m.)
5.- Saint Saud (3.043 m.)
6.- Camboué (3.003 m.)
7.- Clarabide Oriental (3.012 m.)
8.- Clarabide Central (3.020 m.)
9.- Clarabide Occidental (3.008 m.)
10.- Gias (3.011 m.)

El track de la ruta donarà una mica d'orientació de com estan situats aquests tresmils. El recorregut l'hem fet de dreta a esquerra, és a dir d'Est a Oest.



El punt de partida és l'aparcament de la vall d'Estós. Arribarem al refugi d'Estos després d'una bona caminada, això si, molt ben feta amb tots els companys del Centre Excursionista de Santpedor.
És molt aconsellable arribar al refugi el dia abans i començar l'endemà d'hora al matí perquè la ruta que ens espera serà llarga. Tot i que es pot començar des de baix, des de l'aparcament, representaria sumar com a mínim tres hores més de patejada.
Comencem la marxa d'aproximació al refugi entre dubtes de si ens plourà. Els dubtes s'esvaeixen aviat, al cap de pocs minuts ja ens visiten les primeres gotes. Xubasquero? Samarreta? Ara posa, ara treu... perque la pujada ha estat ara plou, ara fa sol. En fi...



Un cop al refugi recuperem forces i preparem els grups de l'endema. Hi haurà un grup nombrós que anirà diretament als Clarabides i al Gias. El Bernat i jo ho complicarem una miqueta més.

Són les 7 del matí, potser mitja hora més tard del que hauriem volgut començar, però com que la nit ha sigut freda ja ens va bé. Amb el Bernat comencem decidits per una pujada també decidida per la vora del Barranc del Forau de Ó (algun nom més curt?), que desaigua les neus de tota el vessant des del Port d'Ó, primer objectiu del dia.

Hi som en poc més de dues hores. Ja hem fet uns mil metres de desnivell i ara començarà l'activitat de debó. Un cop al llac de Gias ja divisem gairebé tot el recorregut, sobre tot es veu bé la primera part, el Jean Arlaud i el Gourgs Blancs.
A la dreta el Port d'Ó, tot seguit el Jean Arlaud, el Gourgs Blancs, i més

El front fred que va passar ahir, ha deixat el dia seré però molt fred, encara hi ha restes de neu acabada de caure tot i ser el mes d'agost. Quan treiem el nas al vessant francés, la tramuntana que encara bufa ens etziba una plantufada. Decidim esmorzar al vessant sud amb solet i protegits del vent. Mai dóna bones sensacions el vent a la muntanya, per sort la previsió és que vagi afluixant.
El Seill d'era Baquo des de les proximitats del Port d'Ó. El Jean Arlaud queda just darrera.

Hem refet forces en poca estona però també ens hem refredat una mica. Des d'on som, veiem el primer tres mil amenaçant. El mur del Jean Arlaud imposa una mica, però a mida que t'hi vas apropant li vas veient els punts febles, per on haurem de pujar.



Pujarem primer en vertical fins trobar una vira herbosa en diagonal que creua la paret pujant d'esquerra a dreta. Un cop al final de la feixa la tendència serà tornar a l'esquerra per anar a buscar el fil de la cresta que en pocs metres acaba al cim del Jean Arlaud.

Recorregut realitzat 

Aproximació a la paret, avui el Bernat farà una bona sessió pràctica d'alpinisme.


Feixa diagonal


Punt més delicat tot acabant la feixa


Cresta final abans del Jean Arlaud

La baixada d'aquest cim és força vertical, es veu algun equipament per rapelar, però també es pot fer desgrimpant. La segona opció és la que prenem. Anant amb comtpe es pot fer prou bé. S'acaba la curta baixada sortint de la canal per on anàvem, tot fent un flanqueig una mica aeri fins el coll del Jean Arlaud.




Des del coll fins el Gourgs Blancs, punt més alt de la jornada, no hi ha grans dificultats. Arribem a dalt, gaudim de les vistes, fem fotos i prosseguim, que encara ens queda molt.




Arribant al Gourgs Blancs, el Jean Arlaud ens queda una mica avall ja.

Placa commemorativa a Jean Arlaud dalt del Gourgs Blancs
.
Anem molt bé de temps però a partir d'aquí en perdem una mica de manera involuntària. Mira que havíem llegit ressenyes i estàvem advertits. Pel fil de l'aresta et trobes l'avantcim i després un seguit de gendarmes que et barren el pas, sobre tot per baixar-los, fins al punt que hem hagut de desgrimpar i fer un ràpel per arribar a les fites que serien les de la ruta normal per fer el Gourgs Blancs des del port de Gias, i que passen un metres per sota l'aresta, pel vessant sud. El millor des del cim és encarar ja aquesta ruta, abandonant el fil de l'aresta

Descens en ràpel per recuperar el camí
Arribar a la Torre Armengaud ens ha costat mitja hora mès del previst. En fi, ens haurem d'afanyar per recuperar l'horari marcat i poder contactar amb els companys que van als Clarabides.

Ampliant, som els dos puntets damunt la Torre Armemgaud, gentilesa de dos nous companys fets a la muntanya. Gràcies Francesc i Montse.


Des d'aquí, per arribar al Lourde Rocheblave cal fer servir encara les mans en alguns passos, i si hi ha algun dubte de seguir el fil de l'aresta, les fites que passen per sota, per la cara sud, t'ajuden a orientar el camí. Un cop dalt, mirem els propers objectius que es separen una mica de la ruta lògica. Si seguíssim carena enllà, arribariem al Port de Gias ràpidament, però al final ens decidim a fer la ruta prevista, el Saint Saud i el Camboué.
Fent un repàs de la cresta feta. A la vista el Gourgs Blancs i la Torre Armengaud des del Rocheblave.


Desde el Lourde Rocheblave divisem els companys al Clarabide Central


Davant, i sortint de l'aresta principal es divisen els dos propers cims, el Saint Saud i el Camboué
Del Saint Saud cap el Camboué, davant nostre...

...I girant enrere, l'aresta feta, Gourgs Blancs, Torre Armengaud, Lourde Rocheblave, i el Saint Saud que queda just davant dels tres.

El primer ens ve gairebé de baixada i per terreny ample. Per fer el segon hem de fer servir una mica les mans per superar alguns passos de l'aresta i del vessant sud, que és per on passarem majoritàriament.
En aquest, com en els altres cims, ens felicitem i prosseguim, amb la vista al Port de Gias, enguany, amb el seu vessant Nord ple de neu que ens dificulta l'accés normal. Ja estem avistant els possibles accessos. Ens decidim de no posar grampons i de superar la neu just per sobre. Un cop superat veiem que no era la millor opció perquè hem trobat un pas delicat, potser el més arriscat de la jornada. Passar uns metres més amunt segurament hauria estat més segur.




Arribem al port de Gias i ja "només" ens queden quatre cims, els tres Carabides i el Gias.
Per tal d'anar ràpid, decidim deixar les motxil.les aquí, encara que això representi l'obligatorietat de tornar-hi a passar a recollir-les.
Els tres Clarabides, vist el que hem fet, són carents de dificultat. El quart, el Gias, ens obliga altre cop a usar les mans. Com  a curiositat dir que la torre final d'aquest cim és de roca calcària, l'única d'aquesta mena que hem tocat en tota la jornada.
Clarabides Central i Occidental amb el caraterístic to rogenc


El Gias des del Clarabide Central.

Aproximant al mur final del Gias que se supera per unes canals ben marcades.

En 40 min. tornem a ser a recollir motxil.les i cap avall a buscar els companys que ens haviem creuat just al port de Gias.
La baixada es fa llarga, sobre tot després de la jornada que portem. Trobem els companys dinant i retornem tots junts, primer cap el refugi, i després cap el cotxe, que seran dues hores més.
Total de la Jornada, 9 hores fins el refugi, més dues fins els cotxe.

Bernat i Lluís


Cap comentari: