Aquest any la quantitat de neu que hi ha és important, tant, que sovint hem trobat a faltar els esquís, ...ens ho apuntem per una altra vegada.
Després de l'ascensió amb el tercer i nou telefèric que ens deixa a la Punta Indren (3.200 mts), la idea era d'anar a passar el dia al refugi Gnifetti (3.600 mts) per allò d'aclimatar i tal..., però l'aproximació fins allà la vèiem molt curta i teniem tot el dia per endavant.
Total, que ens n'anem a fer primer la Punta Giordani per una pala força monòtona i força dreta que, potser pel fet de fer els primers passos a tal alçada, es fan més feixucs... necessitem 2 hores per fer aquesta primera ascensió de 800 mts. de desnivell.
A partir d'aquí, la falta de ressenyes i d'info per aquesta vessant ens fan tenir sensacions com molts autors d'aquests que hem llegit de vegades, aventurers que han de prendre decisions sense que ningú els expliqui de pé a pà per on va un recorregut i què es trobaran al davant.
La primera idea era d'enllaçar el primer cim amb el segon per l'aresta, però aquesta és de roca i sembla que hi ha algun pas difícil, a més no portem el material suficient per engarristar-nos-hi. La descartem.
La possibilitat més factible és la de flanquejar tota la cara sud de la Piràmide per sota la rimaia i anar a buscar l'esperó SO, allà s'hi veu una possible sortida fins el cim.
Total, que fem la travessa, delicada perquè hi han baixat purgues, esperem però que ja hagi baixat tot. La creuem mirant amunt tota l'estona.
La Punta Giordani des de la cara S de la Piràmide Vincent. Sota la rimaia es veuen les nostres traces.
Un cop a l'esperó ens queda decidir si seguim per aquest o tombem fins el mig de la cara S i seguim un parell de canaletes que sembla que s'encaren fins el cim.
Descartem la primera opció perquè hi ha molts trams mixtes, a més, hem vist un pals que deuen significar que per les canaletes hi ha sortida. La seguretat d'això ens l'acaba de donar un parell de traces que hi trobem.
L'aventura i la incertesa han durat poca estona però encara ens queda seguir les traces que no sabem quina dificultat busquen i si serem o no capaços de superar-la.
Fem un flanqueig cap el peu d'una primera canal i l'encarem amunt, el pendent va augmentant (40-45-50º).
Al cap d'uns 50 mts. la canal s'obre, i per sobre talla el pas una vira de roca. Veiem que les traces porten cap a la dreta, ben bé cap el mig de la cara S amb un flanqueig on cal anar amb peus de plom perquè la neu és inconsistent.
La foto ha sortit una mica "trucada" involuntàriament: No és tant dret.
Ens trobem una segona canaleta més dreta que la primera (50-55º). Al cap d'uns 60 mts. ja sembla que la dificultat disminueix, es va obrint i suavitzant el pendent, ja quasi som dalt.
Arribem ben bé a la Piràmide Vincent on hi trobem els companys que han pujat per la ruta normal. El fet de retrobar-nos es converteix en un esclat d'eufòria i felicitacions, en total 21 alpinistes que assaborim el primer objectiu. No hi ha faltat ningú.
Felicitats perquè tots heu aconseguit el vostre repte.
La tornada la farem, més o menys tocats per l'alcada, per la via normal.
A l'arribar a casa llegeixo en el llibre "Los cuatromiles de los Alpes": "Hay dos rutas (V) en los 500 mts. de la cara Sur pero son más expuestas y peligrosas y no son recomendables"... en fi, si ho hagués llegit abans segur que no ens hi haurem posat.
Lluís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada