L'objectiu dels autors que hi col.laboren és facilitar informació de les activitats que han fet, mitjançat tracks, ressenyes, fotos o vídeos. elsdalton@gmail.com.
Alpinisme
Escalada
Ferrades
Gel i neu
Expedicions

dimecres, 17 de maig de 2017

Cambradase: Canal Gigoló i descens per la Central

El Bernat segueix el seu procés d'introducció a aquest tipus d'alpinisme. És jove i segur que podria anar a passos més de gegant, però com que l'acompanya un clàssic com jo, prefereixo que el seu bagatge sigui clàssic. Per tant, avui tornem a fer una de les clàssiques de Cambradase. Fa poc vam fer la Vermicelle i avui toca la Gigoló.
Ja som al Maig però la generositat nivològica d'enguany ens permet fer l'activitat amb esquís des de gairebé a 10 minuts del cotxe que hem deixat a Eina.
Tenim una neu encara abundant, minvant a la cara sud, però generosa a les zones obagues, i fins i tot excessiva dins la canal (després imatges).

No estem sols, hi ha varis grups però tots s'encaren cap a la Vermicelle. La nevada recent ha deixat un  paisatge hivernal altre cop, maco, però per a qui obre via, complicat, cansat. Els tardaners vermicellencs ja ho tenen fàcil, però nosaltres som els primers gigolós del dia, o sigui que a obrir traça toca!




L'aproximació la fem a una bona velocitat, delicada a la part del bosc, on hem d'anar buscant la neu encara escassa entre arbres i roques, però ja uniforme, franca i ràpida quan ja som a les envistes de tota la muralla, sense arbres pel davant.
Les Zetes del fort pendent proper a la via ja es compliquen una mica, la neu és a voltes dura i a moments tova i inconsistent, fem dos passos amunt i un avall, per sort el resultat encara és positiu. Però hi ha un moment que decidim treure'ns els esquís perquè l'avanç és massa lent, això passa a pocs metres de l'entrada de la via.





Fem terrasseta amb vistes per poder fer un bon canvi d'eines. Al peus passem d'esquís a grampons, i a les mans, de pals a piolets. Un cop adaptats al nou medi seguim amunt.
L'avanç és lent, a estones penós. L'abundant neu ens fa pujar amb dificultat i fatiga, però la nostra decisió supera la dificultat.


 
El primer ressalt que hi hauria d'haver, és gairebé inexistent, el superem com si no hi fos, de fet, el Bernat ni se n'adona que hi havia un ressalt. Anem pujant en línia recta, i només ens desviem una mica quan veiem que ens enfonsem massa, la intuïció ens fa buscar en tot moment la neu més franca.
Anem fent trams i anem fent descansos amb l'excusa de tirar alguna foto, i, entre una cosa i altra, el mur final se'ns va aproximant. La sortida és tot neu, només es veu a l'esquerra unes roques les quals he vist en alguns vídeos que fan servir d'escapatòria per sortir de la via.


En molts dels vídeos no hi ha tanta neu, la part final sol ser un mur de roca bastant vertical, però com que avui es veu bé, tirarem pel dret, no anirem a buscar les roques de l'esquerra en forma d'escala.
No ens encordem, potser no fem bé però la neu que hi ha ens dóna seguretat. M'enfilo amunt fins que amb la pala del piolet arribo a la cornisa, em dedico uns minuts a trencar-la per facilitar l'accés. Un cop obert el pas m'encaro amunt, queden només dos metres per sortir del forat. Aquest tram és una petita trampa, concs la neu és més inconsistent que el que hem fet fins ara, és buida i no toca a la roca, per tant, malgrat l'aspecte de confiança que dóna a primer cop d'ull, no n'hem tingut tanta per fer els passos de sortida. El piolet de seguida toca la roca i almenys ens hi podem afiançar amb seguretat. Una tibada, dues, i ja som dalt. Enhorabona Bernat!!




video

Després dels esbufecs de la pujada, ara podem gaudir de l'esplèndid dia que ens fa. Acabem d'arribar al cim del Cambradase occidental, ho tornem a celebrar, i prosseguim el camí cap el descens, cap a la canal Central que ja ens espera.


La baixada per la central ja comença a ser una clàssica. La que el primer dia l'encares amb respecte, després d'uns quants cops t'hi has familiaritzat, i, ja ho diuen, la confiança fa....
Broma a part, la gaudim com sempre, sobre tot quan pensem amb els que l'estan fent a peu, que també es fa però és sempre més llarg i penós.
Justament, un dels alicients que trobo en fer muntanya hivernal, és que t'estalvies totes aquelles baixades llaaaargues i fatigoses que queden un cop ets dalt del cim. Amb els esquís es fan sempre amb una bona rialla.
Acabada la canal, avui anem a buscar una alternativa a la baixada que fem sempre. Encarem la baixada per l'esquerra de la vall i arribem amb certa facilitat a la part alta de l'estació. D'allà fins baix és un curt tràmit. El cotxe i el dinar ens esperen.



Powered by Wikiloc
Nota: La bateria només va durar fins el cim, però vam baixar ;-)