Avui amb el Cinto hem començat a l'idea pujant amb el telecadira, amb el forfet de "randonée" que venen a St. Pere dels Forcats per després pujar tot seguit el següent remuntador biplaça, no sense algun rifi rafe amb el controlador perquè es veu que alguns muntanyencs l'han fet servir últimament com a forfet de dia, aprofitant i fent nombroses pujades. Al final, parlant amb el responsable de l'estació, ens ha permés pujar i així poder començar l'activitat una mica més amunt. Ens havíem proposat 3 hores d'activitat i d'aquesta manera l'hem pogut complir al peu de la lletra. Ja se sap, a èpoques tenim el temps que tenim...
En començar el temps encara era rúfol, tapat, però tot just comencem a moure els esquís, es va aclarint fins a tal punt que en moments no hi veiem ni un núvol al petit tros de cel dins d'aquest fantàstic circ de Cambredase.
 |
| Panoràmica del cric |
 |
| A la dreta pala de desguàs de la Vermicelle |
 |
| Mirant enrere a final del bosc |
Trobem unes traces davant, de dos esquiadors que una mica més amunt s'encaren cap a l'altra atractiva canal "Gigolo" (un altre dia). Nosaltres ens encarem cap a la dreta del circ direcció a la Vermicelle, objectiu d'avui.
Anem obrint traça, la nevada de la nit ha tapat tot rastre anterior i no hi ha ningú davant nostre. Sembla que l'hem encertat, un bon sol, gens de fred, i solitaris en aquest clot, els muntanyencs que han anat cap a l'altra canal no els hem vist, i no puja ningú per sota nostre, tot al contrari que fa dos dies, que hi havien tot un reguitzell de cordades arreu.
 |
| La pala a peu de la Vermicelle |
 |
| Acabant de superar la pala |
El pam i mig de neu nova permet pujar amb esquís fins ben bé on comencen les roques amb comoditat enllaçant tot un seguit de ziga-zagues amb un ritme força alt. Portem una hora d'activitat i ja ens hem tret els esquís i tenim els grampons posats i piolets a la mà.
Al poc de començar un petit entrebanc ens fa parar, i és que acabo de comprovar la incompatibilitat dels grampons amb les noves botes, en pocs metres em salten els dos, me'ls torno a posar i al cap de poc em torna a saltar el dret... bé, amb la neu que hi ha miraré d'arribar només amb l'esquerre. El dret cap a la motxil.la.
 |
| En alguns trams la fondària de la neu és important |
 |
| A l'últim tram torna a sortir el sol |
Una altra hora i ja som dalt, ens felicitem per l'ascensió i perquè la sortida està sent rodona gaudim cada moment del dia i de la neu recent, ara toca anar direcció a la Central per baixar-la esquiant, un altre repte.
Entremig però contemplem sortides de possibles propers objectius, m'atrauen especialment la Gigoló i la Éclair, ja veurem un altre dia.
 |
| Tram final des de la cornisa |
Arribem a la Central i les dues traces que haviem trobat direcció la Gigoló, ara les trobem de baixada, per les esses deduïm que han xalat d'allò més, ara ens toca a nosaltres, hi ha un pam llarg de neu pols que ens permetrà gaudir intensament.
 |
| Primers viratges a la zona més estreta |
El primer pas al buit des de la cornisa, i el primer viratge sempre fan respecte, però un cop ets dins i agafes el ritme canalitzes l'adrenalina cap els esquís i surt una baixada d'aquelles memorables, això si, anem fent descansos perquè la fatiga de la pujada ens obliga, però també perquè els viratges amb cames fresques es gaudixen molt més.
Sortim de la canal i a mida que ens anem allunyant del circ, la neu ja es va transformant, humida, podrida i amb més riscos de caiguda que a la mateixa canal.
Arribem a l'estació i d'allà fins el cotxe sense més entebancs.
Amb el que hem suat la cervesa se'ns posarà molt bé!
Cinto i Lluís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada